(País Valencià, segle XV)
Cavaller. El 1430 fou un dels garantidors de les treves convingudes per cinc anys amb Castella.
Vilarig, Joan de
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Vilarig, Bernat de
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Són conegudes les seves activitats cavalleresques entre 1447 i 1452, que el dugueren a desafiaments bastant accidentats.
Vilarig, Bernat de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Als darrers temps del rei Martí I l’Humà fou delegat davant d’ell pel duc Alfons I de Gandia per palesar els drets d’aquest a la corona catalano-aragonesa si el monarca moria sense fills vivents.
El 1410, mort ja el rei, exercí funcions pacificadores de les bandositats existents a València. El 1425 fou un dels qui juraren no prestar cap ajut a l’infant Enric d’Aragó contra Castella.
Vila-rasa i de Centelles, Joan de
(País Valencià, segle XIII)
Participà com a capità en el setge de Balaguer. Era nét de Pere de Vila-rasa i fou pare de:
Lluís de Vila-rasa i Castellsenç (País Valencià, segle XIV) Es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet. Foren pares de Joan Llorenç, Gaspar, Ramon Guillem i Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.
Vila-rasa i de Cabanyelles -germans-
Eren fills de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç, i de Castellana de Cabanyelles, i germans de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.
Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV) Senyor de Faura.
Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Primer senyor de Segart i d’Albalat de Segart. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XV) Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d’altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.
Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles (València, segle XIV – 1407) Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l’ambaixada d’Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III.
Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles (País Valencià, segle XV – segle XVI) Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fou l’avi de:
- Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac (País Valencià, segle XVI) Fou senyor de Faura i governador de València el 1553. Per manca de fills legítims el succeí el seu nebot:
- Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu (País Valencià, segle XVI) Senyor de Faura. Fou l’avi de:
- Eugenia de Vila-rasa i Mercader (País Valencià, segle XVII) Portà l’herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647.
Vila-rasa, Ramon de
(País Valencià, segle XIV)
Noble. El 1354 acompanyà Pere III el Cerimoniós a l’expedició de Sardenya.
Vila-rasa, Pere de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. En 1412 participà al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.
Vila-rasa, Francesc de
(País Valencià, segle XIV)
Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l’expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló, les quals serien derrotades al combat d’Aidu di Turdu. Sobrevisqué.
Tornà a l’illa el 1353, a l’expedició que comandava Bernat II de Cabrera. Abans de partir fou armat cavaller pel rei Pere III el Cerimoniós.
Vila-rasa, Cosme de
(País Valencià, segle XV – 1519)
Noble. Era fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, i el seu nom real era Cosme de Cabanyelles i Gallac.
Casat amb Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, cosina germana seva. Tingueren, entre d’altres, dos fills:
- Francesc de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XVI – 1579) Formà una línia del llinatge.
- Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XVI – 1545) Continuà la línia primogènita dels senyors d’Albalat i Segart, que s’extingí a la fi del segle XVII, i la seva herència passà als Saavedra.
Vilaragut i Viscontí, Antoni de
(València, 1336 – 1400)
Noble. Fill de Ramon de Vilaragut i de Sarrià, i de Grandiana Visconti. Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València. Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec (1378) i anar-se’n de València. Després assistí a la cort de Montsó (1383). Joan I el féu novament alcaid de Xàtiva (1387) i Alaquàs.
Per la seva muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398. Foren els pares de Berenguer i de Ramon de Vilaragut i Mercer.
Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribueix la traducció al català de les tragèdies de Sèneca, tres de les quals, Tiestes, Troianes i Medea, en versió literal, i les altres, com a exposició del contingut, en forma novel·lesca, amb supressions i comentaris. Utilitzà per a aquests darrers el De genealogiis deorum de Boccaccio. Per la modernitat del llenguatge i el coneixement del món clàssic, hom ha suggerit que el traductor podria ésser el seu nét (mort el 1446), Antoni de Vilaragut i de Vilanova.
Dades dels Països Catalans 