Veure> Joan Poculull (mercader i diplomàtic català dels segles XIII-XIV).
Puculull, Joan *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Pucilowski i Alós, Witold
(Onda, Plana Baixa, 17 juny 1940 – )
Pintor i ceramista. Residí a Barcelona. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha exposat a València i al Saló de Maig de Barcelona.
Puchol i Rubio, Josep
(València, 1743 – 1797)
Escultor. Fill d’un mestre d’obres. Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d’on sortí mestre el 1767, i a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d’escultura el 1768. Sembla ésser que, encara deixeble, viatja a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena. El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit.
Tinent de director a Sant Carles el 1771, s’anà desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d’escultura i dos anys més tard director efectiu. Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l’entitat fins a l’any 1793. Són coneguts els seus plets per qüestions de jurisdicció professional.
Entre les seves obres sobresurten els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc a les petxines de la seu de València, el grup La Fe i la Caritat a la façana de l’església del Temple i l’altar de Sant Vicenç al convent de Sant Domènec. Hom li atribueix obres també al monestir de Portaceli de València i a l’església de Santiago d’Oriola.
El seu fill i deixeble fou Josep Puchol i Padilla (València, 1774 – segle XIX) Escultor. Col·laborà repetidament amb el seu pare.
Puchol i Butier, Lluïsa
(València, 16 juny 1892 – Madrid, 29 juny 1965)
Actriu lírico-dramàtica. Debutà a Madrid el 1910. El 1912 anà a l’Argentina, on actuà diverses temporades.
En tornar a la Península estrenà El corregidor y la molinera de Manuel de Falla i El sapo enamorado de Pablo Luna. El 1918 anà als EUA i al Canadà. El 1921 formà amb el seu marit companyia pròpia.
Féu diverses pel·lícules dirigides pel seu fill Mariano Ozores: Las dos y media y veneno, Salto mortal, Alegre juventud, etc.
Pròixida i de Centelles-Castellet, Joan Francesc de
(País Valencià, segle XV – 1509)
Segon comte d’Almenara i d’Aversa. Participà molt activament en les bandositats del País Valencià contra Jaume d’Arenós i contra Pere Maça de Liçana. Col·laborà amb Joan II el Sense Fe i amb Ferran II el Catòlic.
Es casà amb Beatriu de Boïl i, després, amb Isabel Pérez de Calataiud.
Fou l’avi de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – 1574) Quart comte d’Almenara. El 1525 prometé vendre el comtat d’Aversa al napolità Mario de Lofredo. El succeí el seu fill Josep de Pròixida i de Borja.
Pròixida i de Centelles, Nicolau de
(País Valencià, segle XIV – 1425)
Cavaller de l’orde de Montesa. Fill quart de Nicolau de Pròixida i Carròs. Comanador d’Atzeneta i Perputxent (Comtat). elegit mestre per la comunitat (1409) i havent pres possessió del càrrec, se li oposà Ramon Alemany de Cervelló, nomenat per Benet XIII, el qual s’havia reservat l’elecció.
Nicolau acudí a l’antipapa Alexandre V i fou confirmat per aquest. Per tal d’evitar la lluita, el rei nomenà àrbitre el cartoixà Bonifaci Ferrer i aquest declarà vacant el càrrec en litigi. Recuperà la comanda i en fou després claver (1412).
Pròixida i de Centelles, Joan III de
(País Valencià, segle XV – 1449)
Ardiaca d’Elna. Fill de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà d’Olf, Gilabert. Nicolau i Tomàs.
Fou ardiaca d’Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria de Castella, que jurà les treves amb Castella (1430).
Pròixida i de Borja, Josep de
(País Valencià, segle XVI – 1635)
Marquès de Navarrés. Fill de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó. També heretà els senyorius del casal. Es casà amb Francesca Ferrer. Morí sense fills.
En extingir-se la línia directa masculina els drets recaigueren en la descendència de Lluïsa de Pròixida i de Mendoça.
Pròixida i Carròs, Nicolau de
(País Valencià, segle XIV – 1382)
Alt funcionari reial. Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya (1347). Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica.
Es distingí a la guerra dels Dos Peres, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València. Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea (1376). Fou governador d’Oriola. Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma (1380).
Casat amb Elvira de Centelles, foren pares de Gilabert, Joan III, Nicolau, Olf i.
Tomàs de Pròixida i de Centelles (País Valencià, segle XIV – segle XV) Noble. Amb els germans Olf i Gilabert anà a Sicília amb l’expedició del 1392. Hi tornà encara amb uns reforços (1395).
Pròixida -varis/es bio-
Alfons de Pròixida (País Valencià, segle XIV) Noble. Fou governador del Regne de València. El 1375 era un dels juradors de la pau d’Almazán, convinguda amb Castella.
Joan de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Baró de Palma i d’Ardor. És un dels interlocutors del Parlament en casa de Berenguer Mercader, redactat per Joan Roís de Corella. Era casat amb una néta de Mercader.
Joana de Pròixida (País Valencià, segle XV) Dama. Era filla de Gilabert de Pròixida i de Centelles i de Bernarda de Valeriola. És casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Cabrenys. Fills seus foren Guillem Hug de Rocabertí, l’hereu, i Guerau de Rocabertí.
Lluís de Pròixida (País Valencià, segle XVII) Governador d’Alacant. Besnebot de Josep de Pròixida i de Borja, a la mort del qual (1635) el succeí en els béns paterns. Els seus descendents es cognomenaren Ferrer de Pròixida.
Olf de Pròixida (País Valencià, segle XV) Noble. Tingué alguna intervenció a la concòrdia jurada per Joan II el Sense Fe amb el partit beaumontès de Navarra (1465).
