Arxiu de la categoria: Biografies

Saguàrdia, Ramon (I) de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Era fill de Galceran de Pinós i de la dama Esclaramonda. Usà el nom de Saguàrdia per haver-li confiat el seu pare, probablement, el castell familiar de Guàrdia, al Ripollès.

No en seria tanmateix propietari, ja que morí abans que el seu pare, el qual traspassaria devers el 1277. No ha deixat gaires dades conegudes.

El 1255 es preparava per anar a lluitar a Castella, precisió que significa probablement una col·laboració a les campanyes contra els sarraïns. El 1257 era veguer d’Olot i Camprodon.

Fills seus foren Ramon (II), templer, Ponç, hereu del castell de Guàrdia, i probablement Berenguer, bisbe de Vic.

Saguàrdia, Ponç de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Senyor de la Guàrdia. Fill de Ramon de Saguàrdia i nét de Galceran de Pinós i d’Esclarmunda, senyor del castell de Pinós.

El seu germà Ramon, templer, li cedí el dret de primogenitura. El 1274 es coalitzà amb el vescomte de Cardona contra el rei Jaume I.

Els seus interessos patrimonials al Conflent i a la Cerdanya l’impel·liren a fer-se partidari de la causa de Jaume II de Mallorca (1276), el qual el nomenà governador de Mallorca i com a tal afrontà l’invasió d’Alfons II (1285).

Es rendí a les forces reials i el monarca catalano-aragonès li perdonà la vida.

Saguàrdia, Guillem

1 Resposta

(Catalunya, segle XII)

Vescomte regent de Barcelona. El deixà en aquest lloc el seu oncle Reverter, hereu del vescomtat, quan vingué el 1133 del Marroc per fer valer els seus drets i abans de tornar-hi per continuar ajudant el soldà en la lluita contra els almohades.

Guillem fou persona de poc seny i, malgrat els esforços que de lluny feia el seu oncle, fou substituït en les funcions vescomtals per Berenguer Ramon de Castellet.

Saguàrdia, Berenguer de

4 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 1328)

Eclesiàstic. Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada. Era canonge d’Elna i de Barcelona.

Fou elegit bisbe de Vic el 1306. Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral. El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890. També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt.

Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral.

Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistar-se amb el rei. Fou enterrat a la catedral de Vic.

Saguàrdia -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

(o Guàrdia) Llinatge noble.

Cognom que prengueren els descendents de Galceran de Pinós, senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll, el 1270, els quals obtingueren per matrimoni el vescomtat de Canet.

Sagrera i Pijoan, Jaume

Deixa un comentari

(Esclanyà, Baix Empordà, 1846 – Girona, 23 gener 1925)

Pedagog. Era doctor en filosofia i lletres.

Ensenyà a l’Escorial, Figueres i Girona. En aquesta darrera ciutat presidí la Societat d’Atracció de Forasters.

És autor de diverses obres de caràcter docent.

Sagrera i Domènech, Joaquim de

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 1777 – 1825)

Guerriller. Era fabricant de draps. Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa.

Durant la guerra del Francès, lluità contra l’exèrcit napoleònic. A les ordres del comte de Càldagues, assaltà als francesos que assetjaven Girona per primer cop.

Ferit en un combat prop d’Òdena, el van fer presoner i el van condemnar a mort (1811). La pena li va ésser commutada per intervenció del general Manso, i després va ésser alliberat.

El 1817 Ferran VII va concedir-li el títol de cavaller i noble del Principat, i alcalde de Terrassa.

Sagrera i Anglada, Sants

Deixa un comentari

(Girona, 1893 – Barcelona, 2 gener 1983)

Violoncel·lista i pedagog.

Fou membre del Quintet Català i del Quintet Laietà. Fundà el 1933 el Quartet de Corda de Barcelona que donà gran nombre de concerts.

Es dedicà a l’ensenyament a l’acadèmia Marshall (1929), al Conservatori i a Igualada.

Bon coneixedor de la història musical gironina de la primera meitat del segle XX, col·laborà habitualment a la revista “Scherzando”.

Sagrera, Guillem

20 Respostes

(Felanitx, Mallorca, vers 1380 – Nàpols, Itàlia, 1454)

Arquitecte i escultor gòtic. Féu l’aprenentatge al Portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca, on treballaven nombrosos artistes flamencs i de la Picardia (vers el 1397) i on entrà en contacte amb uns nous corrents artístics que varen cristal·litzar, pel que fa a l’escultura, en l’estil creat a Dijon per Sluter, del qual Sagrera fou seguidor.

La seva primera obra documentada és una trona per al convent de framenors de Perpinyà (1410). El 1416 és documentat a la consulta convocada a Girona per decidir la continuació de la catedral amb una nau o amb tres naus i apareix esmentat com a mestre major de Sant Joan Nou de Perpinyà, on se li atribueix el canvi de pla d’aquest temple i l’audaç sala capitular.

A partir del 1420 es féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral de Palma de Mallorca, on dirigí la continuació de les voltes, en els seus trams quart i cinquè, i aixecà la sala capitular; al Portal del Mirador, on vint-i-cinc anys havia començat com a aprenent, deixà una de les seves màximes obres d’escultura; l’imatge de Sant Pere, per la qual li pagaren 24 florins; se li atribueix també el Sant Pau i el Sant Jaume de la mateixa porta i la Verge que hi havia al mainell.

El 1426 es féu càrrec de l’obra de la Llotja dels mercaders de Palma, on la decoració escultòrica és perfectament coherent amb la tendència a la unitat espacial.

El 1447 fou cridat a la cort d’Alfons el Magnànim, a Nàpols, on realitzà personalment la Gran Sala del Castell Nou i dirigí les obres de conjunt, llevat de l’arc de triomf de l’entrada.

La conjunció de l’obra de fortificació amb el luxe i el fast de la cort reial fan d’aquest palau, imponent, encara que no conserva res de la decoració original, una de les obres més interessants de l’època a Europa; una vegada més, el seu gust pels espais amplis es manifesta en una solució pensada per a la Gran Sala, que malauradament no pogué veure acabada, a causa de la seva mort.

Sagrera, Agustí

Deixa un comentari

(València, segle XVI – Barcelona, 1604)

Frare trinitari i místic. Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València (1586), on professà el 1587.

Fou predicador d’Oriola (1592) i lector de filosofia a València (1601) i el 1603 fou nomenat ministre del convent de Vinganya, de Seròs (Segrià).

Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquil·litat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, sentits i potències.

Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts (1603-06), que es guardava al convent de València.