Arxiu de la categoria: Biografies

Sala i Ponsa, Elisenda

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 març 1938 – )

Ceramista. Formada a l’Escola Massana i amb Llorens i Artigas. Amplià els estudis a Estocolm.

Aviat fou nomenada professora de treballs de gres a l’Escola Massana. L’any 1966 li fou concedit el premi de ceràmica Ciutat de Barcelona.

Ha fet nombrosos plafons murals, com el retaule per a l’altar de les Carmelites Missioneres de Gràcia o els titulats Catalunya (1967) i Mediterrània (1970), i ha destacat en la investigació de noves formes ceràmiques i d’esmalts.

Enllaç web: Elisenda Sala

Sala i Olivella, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 febrer 1927 – 16 abril 2009)

Escultor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director (1971-75).

Deixeble de Llorenç Cairó, ha seguit una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic. Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions.

Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla (1965) i el premi Ciutat de Barcelona (1968).

Té obres en diferents museus d’Espanya i d’Europa i una escultura al parc barceloní de Vil·la Amèlia, entre altres obres en llocs públics.

Sala i Molins, Lluís

Deixa un comentari

(Santpedor, Bages, 1935 – )

Filòsof. Catedràtic de filosofia política a la Universitat de la Sorbona (París).

Dedicat a l’obra de Ramon Llull i a la Inquisició, ha publicat La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle (1974), Nicolau Eymerich. Le manuel des inquisiteurs (1973) i Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494 (1981).

Ha conreat la filosofia política en obres com ara La loi, de quel droit?

Sala i Mitjà, Carles

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empodà, Baix Empordà, 1941 – )

Ceramista. Format a l’obrador familiar, ha fet estades a l’Àfrica, l’Orient, l’Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d’ampliar coneixements.

Fruit d’aquestes experiències és una ceràmica de caire primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca.

L’any 1985 exposà una sèrie d’obres realitzades en col·laboració amb Modest Cuixart.

Rafael Sala i Marco

Sala i Marco, Rafael

1 Resposta

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1891 – Pasadena, EUA, 7 juny 1927)

Pintor. El 1917 va realitzar la seva primera exposició de caràcter individual a les Galeries Dalmau de Barcelona.

Juntament amb altres va ésser component del Grup de Vilanova, que es caracteritzà per l’estridència colorista a la manera dels fauvistes.

Residí a Munic, Florència, Vilanova i la Geltrú i, finalment, anà a Amèrica, on morí.

Sala i Julià, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 setembre 1893 – Fittleworth, Anglaterra, 14 desembre 1945)

Violoncel·lista. Després d’uns primers èxits, actuà intensament a l’estranger des del 1907. El 1914 féu un viatge artístic pels Estats Units.

Fixà la seva residència a Anglaterra, i tocà per diversos països d’Europa.

Enllaç web: Antoni Sala i Julià (àmplia informació)

Sala i Joanet, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 setembre 1905 – 9 juny 1991)

Escriptor i polític. S’inicià a “Solidaridad Obrera” i, convertit al catalanisme, fundà, amb Gassol i altres, la revista “Dansa, Pàtria i Art”, on emprava el pseudònim de Frèbua.

Fou membre de Palestra, col·laborador constant de Ràdio Associació de Catalunya i redactor de “L’Instant” i “Claris”. El 1937 fou director general de ràdio de la Generalitat, i s’especialitzà en els reportatges en directe.

Lluità al front i s’exilià el 1939. Habità a Cuba i a Mèxic, on fou secretari de la comunitat catalana. Publicà Acte de fe (1946), sobre l’Onze de Setembre.

Retornà el 1948. Fou fundador del grup literari barceloní El Cimbori i secretari de la Penya Santamaria.

Sala i Gabriel -germans-

Deixa un comentari

Tomàs Sala i Gabriel  (Guissona, Segarra, 1857 – Barcelona, 5 juliol 1952)  Pintor. Pintà a l’oli, a l’aquarel·la i féu miniatures sobre vori; establert a París, col·laborà des d’allà a “L’Esquella de la Torratxa”.

Joan Sala i Gabriel  (Barcelona, 4 febrer 1869 – París, França, 6 juny 1918)  Pintor. Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí. Participà a salons de París, Moulins, Angers i Lió i obtingué diversos premis. Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats.

Sala i Ferrer, Joan *

Deixa un comentari

Nom real del popular guerriller català, més conegut per Joan de Serrallonga (1594-1634).

Sala i de Caramany, Benet de

3 Respostes

(Girona, 16 abril 1646 – Roma, Itàlia, 2 juliol 1715)

Eclesiàstic. Monjo benedictí, catedràtic de la universitat de Salamanca i abat de Montserrat i de Gerri de la Sal.

El 1699 succeí en el bisbat de Barcelona Manuel d’Alba. L’any 1705, el virrei borbònic Velasco, després d’unes relacions no gaire cordials, l’envià a Madrid, on fou arrestat. Assistí a l’entrada dels aliats a Madrid l’any 1706. Aquest mateix any fou capturat per una patrulla borbònica.

Felip V l’envià a Baiona, després al castell de la Trompeta de Bordeus i, posteriorment, a Avinyó, on fou retingut per les autoritats franceses fins a l’abril de 1713. El probable acabament de la guerra en favor dels borbònics li permeté de tornar a Barcelona, on assistí a la Junta de Braços.

Partidari d’abandonar la resistència, aconseguí la inhibició del braç eclesiàstic. S’embarcà als vaixells que evacuaven les forces imperials al començament de juliol i deixà la diòcesi en mans del vicari general, Rifós. A Roma fou investit de la dignitat de cardenal.

Ocupada Barcelona pels borbònics l’any 1714, Felip V li prohibí de tornar, i morí a Roma.