Arxiu de la categoria: Biografies

Saladrigas i Riera, Robert

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 febrer 1940 – 22 octubre 2018)

Escriptor. Ha conreat el periodisme en diversos mitjans de comunicació, així com la crítica literària a “La Vanguardia”.

Es donà a conèixer amb Entre juliol i setembre (1966, premi Joaquim Ruyra) i Boires (1969, premi Víctor Català). Confirmà les expectatives en la seva narrativa posterior: Aquell gust agre de l’estel (1976), Memorial de Claudi M. Broch (1986), Claris (1990), Tauromàquia, sol i lluna (1991), El sol de la tarda (1991, premi Sant Jordi), Un temps del diable (1994) i La mar no està mai sola (1996).

Ha destacat també com a autor de literatura infantil i juvenil: L’Aleix, el vuit i el nou (1970), la sèrie de llibres El viatge prodigiós de Ferran Pinyol (1971-78), Visions de cada hora (1982) i Amic Lu (1995).

Sala i Vilaret, Pere

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1839 – Barcelona, 10 gener 1916)

Filòsof i periodista.

Havia estat ordenat sacerdot, però abandonà l’estat religiós.

Fou col·laborador molt actiu del diari barceloní “El Diluvio”.

Sala i Valldaura, Josep Maria

2 Respostes

(Gironella, Berguedà, 30 març 1947 – )

Poeta.

La seva poesia combina la crítica social, el tema del viatge i la ironia: Mitoclàstia (1977), Tot extrem voler (1977), Camp d’esvorancs (1980), Reixa d’aigua (1982), Gual de camins (1985), L’agulla en el fil (1987), Ets arrel d’ala i de vol (1991) i Passeig de dins (1992).

Ha editat també una Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX (1978) i la monografia Joan Vinyoli (1985).

Sala i Taxonera, Benvingut

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 1870 – París, França, 1939)

Vidrier. Establert a París, on obtingué un gran èxit. Moltes de les seves obres foren adquirides pel govern francès.

Són bon característics en la seva producció els animals, les gerres, les copes, de colors clars i formes guerxes.

Els seus fills i continuadors foren:

Joan Sala i Manau  (Arenys de Mar, Maresme, 1895 – París, França, 1976)  Vidrier. Col·laborà assíduament amb el seu pare, a França, i en compartí el seu gran èxit.

Joaquim Sala i Manau  (Barcelona, 1900 – París, França, 1923)  Vidrier. Col·laborà estretament amb el seu pare i el seu germà.

Sala i Solé, Pere

3 Respostes

(Beget, Ripollès, 7 març 1917 – Camprodon, Ripollès, 6 juny 1993)

(Peret Blanc de Beget) Músic tradicional. Instrumentista de violí, féu d’enllaç amb les generacions joves que al final dels anys 1970 arribaren fent expedicions de recerca musical a l’alta Garrotxa.

Conservava un repertori important en quantitat i qualitat de sardanes curtes d’abans de Pep Ventura.

Actuà molt de temps amb l’acordionista cromàtic de les Preses Alfons Faig, Fonso, i també amb el grup Tururut Bonaigua o formant duet amb Amadeu Rossell.

Els darrers anys també actuà en els cicles de Tradicionàrius, del barri de Gràcia de Barcelona.

Hom ha publicat el llibre Peret Blanc, violinista de Beget escrit per Jordi Roura i Francesc Tomàs, amb dades biogràfiques, partitures del seu repertori i un estudi del seu estil de tocar.

Sala i Sayós, Josep

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Polític. Era doctor en dret. Tenia el càrrec de síndic de Manresa el 1713.

Amb aquest caràcter assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona. Fou un dels nou representants del seu braç, el reial o popular, per a la comissió tripartita. Començades aquestes, Sala presentà una moció que arrencà els sis primers vots a favor de la resistència.

Fou designat per a entrar a les juntes incorporades al govern provisional català.

Sala i Saçala, Ramon

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1655 – 13 abril 1697)

Polític. Es destacà a la darreria del segle XVII. El 1695 era veguer de Vic.

Armà milícies populars i es posà al seu davant per combatre la invasió francesa. Després d’obtenir un triomf a Navata, s’uní a les milícies que conduïa Josep Mas de Roda i guanyà amb ell una veritable batalla a la plana d’En Bas, on els francesos tingueren 260 morts, 136 ferits i 690 presoners. Perseguiren l’enemic que volia cremar Sant Esteve d’En Bas (Garrotxa) i li ho impediren.

Lliuraren una nova acció al pont de Sant Roc i encara bateren novament els francesos en retirada en un combat al convent del Carme d’Olot. Participà després als atacs contra Castellfollit de la Roca.

Sala i Sánchez, Maximí

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1840 – 18 octubre 1894)

Escultor. Estudià a Belles Arts i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

És autor d’un gran nombre d’imatges religioses, com la titular del temple de la Mare de Déu de la Mercè que coronava aquella basílica fins al 1936, obra col·locada el 1888.

Sala i Sanahuja, Joaquim

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 22 maig 1954 – )

Escriptor. Estudià a Barcelona i a París, on ha residit molts anys.

El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista, integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor. Després ha col·laborat amb regularitat a la premsa, en especial a “El Correo Catalán” amb comentaris culturals i sobre l’actualitat, i a nombroses revistes com “El Topo Viejo”.

Ha traduït poetes francesos contemporanis al català i ha publicat Planeta Miret (1981), prosa imaginativa i misteriosa. Ha prosseguit la seva obra amb els llibres de poesia Escriny Walpurgis (1989), El viatge a Tokushima (1993) i Pas de coro (1998).

Sala i Rosselló, Gerard

1 Resposta

(Tona, Osona, 9 març 1942 – )

Pintor. Es formà a l’Escola Massana (1957-61) i a Belles Arts (1961-65) de Barcelona.

El 1966 s’agrupà amb Arranz Bravo, Bartolozzi i Llimós i durant dos anys dugueren a terme una intensa activitat conjunta.

La seva obra segueix una tendència progressiva vers la conceptualització, però després, sembla haver-se centrat cap a una intencionalitat eminentment crítica.

Fou professor de l’Escola Massana on l’any 1974 fundà un seminari dedicat a la investigació i a la pràctica de noves modalitats.

Enllaç web: Gerard Sala