Arxiu de la categoria: Biografies

Salat i Móra, Josep

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 7 juny 1762 – Igualada, Anoia, 2 maig 1832)

Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera.

Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822.

Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.

Salas i Vilaseca, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1728 – Saragossa, Aragó, 30 març 1780)

Escultor. Estudià a Madrid i fou pensionat a Roma. S’establí a Saragossa, on ensenyà modelat a l’escola que més tard es convertí en l’Academia de San Luis.

Autor del gran relleu en marbre de l’Assumpció a la seu de la capital aragonesa, també s’encarregà de la capella del Pilar a la mateixa seu. La major part de la seva obra és a Aragó.

A Catalunya intervingué en la capella de Santa Tecla, de Tarragona, i realitzà l’estàtua al·legòrica de la ciutat de Reus.

Salas i Ricomà, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 20 abril 1848 – 4 abril 1926)

Arquitecte. Format a Barcelona, on obtingué el títol l’any 1873. Fou arquitecte provincial de Tarragona.

És autor del monument a Roger de Llúria (Tarragona) i d’algunes obres de reforma i restauració a la catedral de Tarragona i als monestirs de Poblet i de Santes Creus, dels quals escriví unes guies.

Salas i Anton, Joan

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1854 – Barcelona, 24 febrer 1931)

Cooperativista, advocat i polític.

Afiliat al partit republicà, el 1888 va ésser president de l’Associació de Corresponsals de la Premsa Nacional i Estrangera i el 1890 va fundar amb Odón de Buen “El Radical”. També va fundar la Cambra Regional de Societats Cooperatives de Catalunya i Balears i la revista “Cooperativa Catalana” (1890).

Va ocupar el càrrec de regidor de Barcelona (1901). Va ésser secretari de la Cambra de Comerç espanyola a Londres i va dirigir la revista “The Anglo-Spanish Trade” (1903-13). A les corts del 1916 va ésser diputat per Sabadell.

Salarich i Verdaguer, Joaquim

1 Resposta

(Vic, Osona, 16 setembre 1816 – Caldetes, Maresme, 4 març 1884)

Metge, historiador i escriptor. Cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona.

Fou un dels membres del Círcol Literari de Vic, cronista de la ciutat i autor de nombrosos treballs històrics i arqueològics, i d’un important herbari.

Col·laborà en diverses revistes (“Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc).

Entès en agricultura, propulsà la restauració de la sericicultura, i féu un replanteig de la vinya.

És autor de Lo Castell de Vilatorta (1879), Lo Castell de Sabassona (1879) i Apuntes sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebrados baños minerales (1881).

Fou el pare del metge Josep Salarich i Giménez.

Salarich i Torrents, Miquel dels Sants

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 28 octubre 1904 – Barcelona, 10 desembre 1996)

Metge i escriptor.

Poeta tradicional, amb reflexes de Carner, publicà Els meus racons de Vic (1947), La finestra oberta (1954), Llaors i ofrenes (1956), Poemes de tarda (1964) i Secrets (1970).

Entre els seus treballs monogràfics, cal destacar Història del Círcol Literari de Vic (1962) i Les societats recreatives vigatanes del vuit-cents (1973).

Salarich i Giménez, Josep

1 Resposta

(Vic, Osona, 29 novembre 1849 – 5 desembre 1930)

Metge. Era fill de Joaquim Salarich i Verdaguer.

Fou regidor de Vic en diverses ocasions. Figurà entre els fundadors de l’Esbart de Vic.

Era crític de la “Revista Mèdica” i corresponsal del “Diario de Barcelona”. Publicà bon nombre de treballs sobre temes agronòmics.

Salamanca i Navarro, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1932 – Londres, Regne Unit, 1991)

Pintor. Completà la seva formació a París.

Ha exposat diverses vegades a Barcelona. També ho ha fet a Sitges, Sant Feliu de Guíxols, Palma de Mallorca i Madrid.

Salamanca, Cristòbal de

Deixa un comentari

(Castella, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Tallista. Actiu a Catalunya el darrer quart del segle XVI, on obrà el cadirat del cor del monestir de Montserrat, començat l’any 1578, del qual només resten uns fragments, i les reixes de la capella major.

Hom no sap amb quin fonament li han estat atribuïts un Sant Crist de mida natural que hi havia a la capella de Santa Gertrudis i les portes de la Col·lació del mateix monestir.

També és autor (1588-92) del cadiram del cor de la catedral de Tortosa, substancialment danyat el 1936.

Saladrigues i Oller -germans-

Deixa un comentari

Ramon Saladrigues i Oller  (Bellpuig d’Urgell, Urgell, 6 setembre 1883 – 1953)  Escriptor i tipògraf. Dirigí “La Veu d’Urgell” de Mollerussa i “Lo Pregoner” (1921) de Bellpuig. Publicà els drames El captaire (1921) i Regeneració (1932), la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes (1928). Usà el pseudònim Tomàs Roure.

Salvador Saladrigues i Oller  (Bellpuig d’Urgell, Urgell, 1890 – 25 maig 1968)  Eclesiàstic i escriptor. És autor de diverses obres de tema religiós.