Arxiu de la categoria: Biografies

Sanz y Soto de Alfeirán, José Laureano

2 Respostes

(Tui, Pontevedra, 5 juliol 1793 – Elorrio, Biscaia, 5 setembre 1868)

Militar.

Pel setembre de 1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista, en col·laboració amb el general Prim.

Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat (que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe) fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat.

Poc després fou substituït per Ramon de Meer.

Sanz i Poch, Jesús

Deixa un comentari

(Torrelavit, Alt Penedès, 3 juny 1897 – Barcelona, 21 abril 1936)

Pedagog. Estudià pedagogia a Ginebra.

Fou un dels introductors a la Península de les tècniques Freinet, que havia conegut a l’Escola Saint Paul de França. Destacà a diversos congressos.

El 1930 col·laborà a la fundació de la Cooperativa espanyola de la impremta. El 1931 fou nomenat secretari i professor de l’Escola Normal de la Generalitat.

Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

Sanz i Barrera, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 25 agost 1918)

Arquitecte i dibuixant. Es formà a Barcelona i en fou arquitecte municipal.

Projectà la reconstrucció del teatre municipal de Terrassa. Publicà una monografia, premiada, sobre la Seu d’Urgell.

El 1910 anà a l’Argentina, on s’establí i acomplí nombrosos encàrrecs.

Sanz i Beltran, Josep M. *

Deixa un comentari

Cantant de rock català, més conegut pel seu nom artístic de Loquillo (1960- ).

Sanxo i Olives, Pere

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 14 octubre 1567 – Ripoll, Ripollès, 8 agost 1627)

Monjo benedictí, fundador i abat. Professà al monestir de Montserrat el 1586.

Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes.

De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India, que dedicà al rei.

El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella (Berguedà). El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència. L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se solucionà arran del seu trasllat a Ripoll el 1621.

Es remarcà pel seu caràcter autoritari, però eficient a la vegada. Ajudà molt els seus, i obtingué per al seu germà Marc, un mercader enriquit, el títol de cavaller.

Sanxo, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI)

Escultor. Establert a Barcelona, esculpí un Crist crucificat per a la Confraria de la Sang de l’església del Pi (1544) i un altre per a la mateixa Confraria de l’església de Santa Maria dels Àngels (1545).

L’any 1548 anà a la Seu d’Urgell, on treballà per a la catedral. L’any 1562, juntament amb Pere Ostris, contractà l’escultura de la caixa de l’orgue de la seu de Tarragona.

Fou el pare de Jeroni (II) Sanxo (Catalunya, segle XVI)  Escultor. Obrà el retaule de la Concepció de la Confraria dels Sastres de Valls (1581).

Sanxis i Ferrandis, Josep

Deixa un comentari

(València, 17 desembre 1622 – Tarragona, 26 març 1694)

(o Sanxis i Arça)  Eclesiàstic. Entrà als mercedaris el 1636. Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València. Fou provincial de l’orde (1659) i general (1664).

El 1672 fou nomenat bisbe d’Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb.

El 1680 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, com a successor de Juan Manuel d’Espinosa. Celebrà concilis provincials el 1685 i el 1691. Reedifica el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica. Fou succeït per Josep Llinars.

Sanxis, Climent

Deixa un comentari

(Castella ?, segle XV – Catalunya ?, segle XV)

Eclesiàstic i escriptor d’origen desconegut. Era ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó. Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441.

És autor d’una obra en català sobre la catequesi, l’administració dels sagraments i l’educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495.

Ramon Sanvisens i Marfull

Sanvisens i Marfull, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 18 març 1917 – 1 març 1987)

Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i fou deixeble de Joaquim Mir.

Féu exposicions individuals i col·lectives i participà en nombrosos certàmens hispànics. Destacà com a paisatgista.

Va rebre, entre altres, les següents distincions: medalla d’argent Masriera (1941), premi Masriera (1944) i I Premi de l’Escola Superior de Belles Arts (1944).

Sanuy i Gistau, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1936 – 22 maig 2017)

Polític. Economista i director de la Fira de Barcelona (1972-80).

Conseller de Comerç i Turisme (1984-85) en successius governs de la Generalitat.

Fou comissari general de Catalunya per a l’Expo 92 de Sevilla.