Arxiu de la categoria: Biografies

Saportella -llinatge-

2 Respostes

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge vicarial i de magnats, que prengué el nom del castell de la Portella, dit també fins al segle XI de Frontanyà, al comtat de Berga, eixit del de Cerdanya.

El genearca conegut fins al moment és Bernat I. La seva vídua, Doda, amb llur fill Guifred I, vicari del castell de la Portella (on morí l’any 1059) pel comte cerdà, fundaren el 1003 el monestir de Sant Pere de la Portella. Posseïen també dominis als comtats de Besalú, Cerdanya i Rosselló i no seria rar que llur origen fos vescomtal.

Guifred I fou testimoni al testament del comte Bernat I de Besalú, fou pare del clergue Arnau i es casà amb Ermetruda, amb la qual tingué per fill Bernat II (mort després del 1085), que també fou vicari de la Portella i es casà amb Migdònia i foren pares de Pere I de Saportella.

No sembla que tinguin cap relació amb aquest llinatge els homònims Saportella, que des del segle XV són senyors de la torre de Saportella i de Tordera de Cervera, a la Segarra, i que al segle XVI adquiriren per enllaç matrimonial la senyoria del castell de la Curullada, també a la Segarra, i el 1599, essent cavallers, obtingueren privilegi de nobles del Principat. L’herència d’aquest altre llinatge passà al segle XVII als Vilallonga, senyors d’Estaràs.

Saporta, Lluís

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – segle XVI)

Metge. Després d’exercir a la seva ciutat natal, ho féu successivament a Arles, Avinyó, Montpeller i Marsella. Tingué un gran prestigi. Fou metge del rei Carles III de França. Fou el pare d’Anton i de Lluís Saporta:

Anton Saporta  (Catalunya, segle XVI – Montpeller, França, 1573)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de Montpeller, on tingué també les dignitats de degà i conseller. És autor del tractat Tumoribus praeter naturam, editat encara dues vegades durant la centúria següent, el 1624 i 1641.

Lluís Saporta  (Catalunya, segle XVI – França ?, segle XVI)  Metge. Assolí també bona fama com a professional. Exercí a Tolosa de Llenguadoc.

Saplana, Pere

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Tarragona ?, segle XIV)

Frare dominicà i conventual de Tarragona.

Alguns manuscrits el fan autor d’una versió catalana del tractat De la consolació de la filosofia, de Boeci. D’altres còpies atribueixen la versió a Antoni Ginebreda, també predicador. Hom ha insinuat que aquest podria haver acabat la tasca del primer.

La traducció és dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, quan aquest es trobava pres a Barcelona, circumstància que permet de situat el treball pels anys 1358-62.

Saplana, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Serví Martí el Jove a Sicília. El seguí a l’expedició a Serdenya a despeses seves. Participà a la batalla de Sanluri (1409).

Martí el Jove, poc abans de morir, el proposà com a sots-veguer de Barcelona al seu pare Martí l’Humà.

Saplana, Francesc

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Girona, segle XIV)

Mestre d’obres i escultor. Documentat a Girona (1357-76).

Col·laborà en l’obra del claustre, avui perdut, de la col·legiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells.

Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en que fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensat la continuació de les obres en una sola nau.

Saplana, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà. El 1453, arran de la caiguda de Constantinoble, convocà un concurs referent a la croada contra els turcs.

Es tractava d’un certamen d’alguna importància, al qual concorregueren figures d’un cert relleu com Joan Berenguer de Masdovelles, Joan Fogassot i Joan Puculull.

Sapila, Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Cavaller. Pertanyia a un llinatge que donà una desena de consellers a Barcelona, alguns d’ells en diverses ocasions, durant la mateixa centúria i la següent.

Benet fou el Sapila que ocupà més vegades alguna conselleria. Fou conseller cinquè (1426), quart (1431), tercer (1436), segon (1444) i primer o en Cap (1447).

Saperes i Fàbregas, Agustí

4 Respostes

(Valls, Alt Camp, 23 febrer 1793 – Catalunya ?, segle XIX)

Guerriller, conegut amb el motiu Caragol. Era soldat de marina.

Durant el trienni constitucional organitzà una partida reialista que actuà pels voltants de Montserrat i dels cingles de Bertí. El 1823, en recuperar Ferran VII el poder absolut, fou ascendit a coronel.

Fou un dels capitosts de la guerra dels Malcontents; reclutà gent i entrà a Igualada i Martorell. Quan els reialistes s’apoderaren de Manresa, hi creà la Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya i publicà una cèlebre proclama.

Rivalitzà amb Josep Bussons (Jep dels Estanys) per la direcció del moviment. En retre’s Manresa (octubre), fugí a França.

El 1833 el capità general Manuel de Llauder impedí que s’unís als carlins.

Saperas i Auvi, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 maig 1898 – 21 juny 1978)

Escriptor. Va ser durant molts anys secretari de l’Orfeó Català.

És autor d’una extensa producció en poesia: L’espiga (1921), Poemes d’Itàlia (1939?) i Circ (1967).

En prosa assolí un gran èxit el llibre sentimental Breviari d’amor (1947). Cal esmentar-ne encara Entre la soledat i els llibres (1955), El meu llibre de l’Orfeó Català (1962) i El mestre Enric Morera (1969).

Sapera, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, per conquerir Sardenya (1323-24).

Es distingí especialment al setge de Càller, on prengué la porta de Sant Brancàs atacant-la per sorpresa i només amb vuit homes.