Arxiu de la categoria: Biografies

Serrano i Calderó, Josep

Deixa un comentari

(Fondarella, Pla d’Urgell, 1899 – Barcelona, segle XX)

Investigador i eclesiàstic. Format al seminari de Solsona, es llicencià en teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de Tarragona. Fou actiu propagandista dels Pomells de Joventut a les terres de Lleida. Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre Vicenç Mariner d’Alagó i el seu poema Boumacopeguio.

Professor de llatí a l’Institut-Escola (1931-33) i director de l’institut de segon ensenyament de Cervera (fins el 1936), després de la guerra fou professor de llatí a l’institut Menéndez y Pelayo de Barcelona (1939) i a Lleida (des del curs 1939-40).

Ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1944 i fou destinat a Lleida i, el 1950, a la Biblioteca Nacional de Madrid, on col·laborà eficaçment en la publicació de l’inventari dels manuscrits fins el volum IX, obra que quedà interrompuda en ésser ell nomenat director de la Biblioteca Universitària de Barcelona. El seu pas per ella (1966-69) significà una considerable millora tècnica de la institució així com la publicació del volum IV del seu inventari dels manuscrits.

Ha publicat El Libro de las Sentencias del Duc d’Alcalà (1954), El humanista Vicente Mariner y sus manuscritos en la B.N. de Madrid (1918), el catàleg de l’exposició sobre La miniatura española y flamenca en las colecciones de España a Brussel·les (1964), tres cartes d’Alfons el Magnànim a Joan Mercader (1964), Los manuscritos litúrgicos de la B.N. de Madrid (1969, amb Janini i Mundó), així com diverses comunicacions i conferències. Va treballar en la catalogació del fons documental Porter-Moix de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

Serrano i Arenas, Enriqueta

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – Madrid, 8 novembre 1958)

Cantatriu. Inicià de molt jove la seva carrera. Es dedicà a l’opereta i a la sarsuela.

A disset anys actuà en gira artística per diversos països de Sud-amèrica. Estrenà la sarsuela Katiuska.

Les seves millors interpretacions foren les de Blak el payaso, La Isla de las Perlas i Los burlados. Es casà amb el mestre Solozábal.

Serrallonga i Guasch, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1895 – 1976)

Funcionari de l’administració local. Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona.

Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en col·laboració amb J.M. de Casacuberta, als “Estudis Universitaris Catalans” (1914), i el Vocabulari jurídic català (1934), amb Rafael Folch i Capdevila.

Serrallonga, Bernat Hug de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII)

Magnat. Fou del partit dels Montcada a les bandositats d’aquests contra altres faccions, singularment enfront de la dels Cardona, durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I.

S’acollí als convenis de concòrdia signats entre els dos bàndols esmentats pel maig de 1226.

Serrallach i Mauri, Narcís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1951)

Metge. Estudià a Barcelona i amplià els seus estudis a París; s’especialitzà en urologia. Col·laborà en gran nombre de revistes de la seva especialitat.

És autor de Valor semiológico de examen de la urea en la sangre, El microbio de la sífilis y la sífilis experimental, Sur l’extirpation de la prostate i La vacunoterapia en la clínica.

Fou el pare de Francesc Serrallach i Julià (Barcelona, 1899 – 1986)  Uròleg. Publicà diverses obres sobre la seva especialitat, com La diuresis y los diuréticos, i s’especialitzà en cirurgia de la pròstata.

Serrallach i Mas, Leandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 gener 1837 – 28 febrer 1890)

Arquitecte. Professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Entre altres obres, féu l’església de l’Escorial de Vic (inaugurada el 1900). Fou acadèmic de Ciències i de Sant Jordi a Barcelona.

Publicà Observaciones acerca de las causas que influyen en el estado actual de la arquitectura (1884) i Monumentos romanos de Tarragona (1886).

Serrahima i Villavecchia, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 19 agost 1931 – 26 juliol 2020)

Escriptor. Fill de Maurici Serrahima i Bofill.

A partir de l’article Ens calen cançons d’ara (1959), esdevingué un dels iniciadors de la Nova Cançó, de la qual fou promotor i orientador.

Autor de cançons, la més coneguda de les quals fou Que volen aquesta gent? (1967), que popularitzà Maria del Mar Bonet. Ha escrit el recull de poesia Com el mar (1963).

Fou cap del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya des del 1986.

Serrahima i Palà, Maurici

2 Respostes

(Manresa, Bages, 4 abril 1834 – Barcelona, 4 febrer 1904)

Advocat i jurista. Es col·legià a Barcelona el 1859, ciutat on ocupà l’assessoria jurídica de l’ajuntament durant trenta-cinc anys.

Tingué alguns càrrecs econòmics. Es distingí entre els defensors del dret català. El seu prestigi professional fou elevadíssim. Del 1891 al 1893 fou degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

També conreà la pintura.

Fou el pare de Lluís Serrahima i Camín.

Serrahima i Camín, Lluís

5 Respostes

(Sarrià, Barcelona, 1870 – Barcelona, 1951)

Advocat. Fill de Maurici Serrahima i Palà. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.

Exercí la professió més de seixanta anys i, pel seu prestigi, fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Caixa de Pensions (destituït el 1939). Fou, a més, membre de la junta del Col·legi d’Advocats i degà (1951).

Fou el pare de Maurici, Joan, Alfons i Rafael Serrahima i Bofill.

Serrahima i Bofill, Joan

3 Respostes

(Barcelona, 29 juny 1905 – 11 octubre 1959)

Advocat i atleta. Fill de Lluís Serrahima i Camín i germà de Maurici, Alfons i Rafael.

Fundador, juntament amb el seus germans del Club de Futbol Junior. Fou campió d’Espanya dels 100 m llisos (1928 i 1929) i participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam.

En honor seu, el seu nom ha estat donat a un estadi de Barcelona.