Arxiu de la categoria: Biografies

Francesc Suñer i Carrió

Suñer i Carrió, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1922 – 18 setembre 1994)

Pintor i dibuixant. Es formà en acadèmies lliures. Seguí cursos de dret. Féu la primera exposició individual a Barcelona (1955). El 1958 realitzà un viatge d’estudis a Roma. El 1960 treballà a França, Bèlgica i Holanda. Féu una estada a Londres el 1965, tot ampliant la seva formació.

Ha exposat individualment diverses vegades a Barcelona, amb èxit notable, i també a París, Lisboa, Estoril i Madrid, a part de la seva col·laboració a exhibicions col·lectives d’importància de caràcter internacional.

Té obres a col·leccions prestigioses de diversos països.

Suñé i Sintes, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 desembre 1902 – Santa Fe, Argentina, 15 juliol 1965)

Organista. Deixeble d’Eusebi Daniel, es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Celebrà concerts d’orgue a Europa i a l’Amèrica del Sud. Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires.

És autor d’un Método de harmónium.

Suñé i Medan, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 2 gener 1881 – 3 gener 1967)

Metge. Fill de Lluís Suñé i Molist. Fou otorino-laringòleg molt destacat.

Desenvolupà extraordinàriament el diagnòstic radiogràfic. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona des de 1923.

Col·laborà a “Anals de Medicina” (1907-12), “Infantia Nostra” (1922-27) i “Monografies Mèdiques”. Publicà treballs nombrosos de la seva especialitat.

Suñé i Farando, Samuel

1 Resposta

(Barcelona, 12 novembre 1888 – setembre 1964)

Dibuixant i fotògraf. Format a Llotja, anà el 1912 a París, on conegué el futurisme. En tornar a Barcelona, retrobà l’ambient noucentista que marcà profundament la seva manera de fer i de pensar.

Exposà poc i els seus dibuixos, i algunes pintures, se centren en temes senzills de la vida quotidiana. El 1918 establí el seu estudi de fotògraf-retratista que fou un dels més prestigiosos de Barcelona i on organitzà concerts i vetllades literàries.

El 1975 es reuní a la Sala Rovira de Barcelona una exposició antològica de la seva obra.

Fou l’oncle del periodista Ricard Suñé i Álvarez.

Suñé i Álvarez, Ricard

2 Respostes

(Barcelona, 1913 – 9 setembre 1952)

Periodista. Estudià dibuix i fotografia amb el seu oncle, Samuel Suñé i Farando.

Fou redactor d’“El Correo Catalán”, on publicà una sèrie d’articles titulats Estampas populares (publicats en dos volums, 1943 i 1944) en els quals introduïa frases en català en una època en què aquesta llengua era totalment bandejada de la premsa.

Publicà també Albert Llanas, el Quevedo catalán (1946) i Nueva crónica de Barcelona (1945-46), aplec de dades històriques sobre els carrers de Barcelona, que restà interrompuda.

Sulaymän ibn Muhammad ibn Hüd

1 Resposta

(Catalunya ?, segle X – Saragossa, Aragó, 1046)

Valí de Lleida i taifa de Saragossa (1039-46). Fundador de la família d’origen baladí Banü Hüd.

Amb la caiguda dels Banü Tugib s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud. Adoptà el sobrenom d’al-Musta’ïn.

Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hisam III quan fou destituït de Còrdova (1032), probablement al castell de Balaguer.

En morir dividí el regne entre els seus fills: Saragossa a Abü Ga’far Ahmad al-Muqtädir, Lleida a Yüsuf al-Muzaffar, Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymän.

Sulayman b Yaqzan b al-Arabi

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle VIII)

Governador musulmà de Barcelona.

Vers el 777, després del desembarcament d’un agent dels abbàssides, demanà l’ajut militar de Carlemany, al qual anà a visitar a Paderborn, tot prometent-li el lliurament de Saragossa i una mena de domini a la zona nord de l’Ebre.

El que és cert és que l’expedició franca tramesa a Saragossa hagué de retornar al seu país i sofrí durant la retirada el desastre de Roncesvalles.

Sugranyes i Fernández, Victorià

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 5 març 1807 – Tetuan, Marroc, 4 febrer 1860)

Militar. Assolí el grau de comandant i era cap del cos de voluntaris que, format per la diputació de Barcelona, es distingí a la guerra d’Àfrica de 1859-60.

Morí a la batalla de Tetuan al front dels seus homes.

Sugrañes i Gras, Domènec

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 12 desembre 1878 – Barcelona, 9 agost 1938)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1912. Col·laborador de Gaudí, completà Bellesguard amb els bancs de mosaic, l’aiguamens del vestíbul i la casa dels masovers (1917).

Féu la casa d’Ermenegild Miralles al passeig de Manuel Girona en forma de barraca valenciana (1919). Amb Raspall féu la plaça de toros Monumental de Barcelona (1913), i succeí Gaudí en les obres de la Sagrada Família (1926-36).

Sugrañes i Anguera, Eugeni

Deixa un comentari

(Castellvell del Camp, Baix Camp, 1878 – Chicago, EUA, 15 abril 1942)

Missioner i publicista. Estudià al seminari de Tarragona i el 1902 ingressà als claretians.

Destinat a les missions de Mèxic, estengué el seu radi d’acció a Texas (EUA), on es refugià el 1914, quan fou expulsat pels revolucionaris de Mèxic. El 1918 fundà el col·legi claretià a Washington.

Fou redactor de la revista “The Claretian” i autor de diverses obres històriques sobre les missions de San Marcos, San Gabriel i Los Angeles.