Arxiu de la categoria: Biografies

Suelves i d’Ustáriz, Antoni de

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 24 maig 1816 – 14 maig 1886)

Polític. Vuitè marquès de Tamarit. Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó (1868) i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí.

Assistí a les juntes carlines de Londres (1868) i Vevey (1870) i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida.

A la seva mort fou succeït al marquesat pel seu nebot Josep de Suelves i de Montagut.

Suelves i de Montagut, Josep de

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 27 agost 1850 – Madrid, 4 abril 1926)

(o de Suelves-Montserrat i de Montagut)  Novè marquès de Tamarit. Nebot i successor d’Antoni de Suelves i d’Ustáriz.

Fou membre de la secretaria del pretendent carlí, que el nomenà vescomte de Montserrat; lluità a la tercera guerra Carlina i a la guerra russo-turca (1877-78), com a cap d’un regiment de cosacs, i participà en la batalla de Plevna.

Fou diputat a corts per Tarragona (1896-99, 1901-02 i 1907-08).

Sucre y d’Yves, Carlos de

Deixa un comentari

(Cambray, França, 4 agost 1641 – Madrid, 18 novembre 1712)

Militar. Es destacà molt a les guerres contra França en temps de Carles II. El 1678 era mestre de camp i manava un terç de soldats valons, on sobresortí a la defensa de Puigcerdà, que hagué de finir amb capitulació honrosa. Ascendí a segent general de batalla.

Era governador de la plaça de Girona el 1684, quan 15.000 francesos del mariscal Bellefonds assetjaren la ciutat. Estava a les ordres del general d’artilleria Pignatelli, i la resistència fou duríssima i es decidí el 24 de maig, quan els invasors llançaren un assalt general que fou rebutjat amb més de 3.000 baixes, i el setge fracassà.

El 1694, conservant la governació de Girona, fou novament atacat pels francesos, i pactà la capitulació, sense organitzar una resistència que li sembla suïcida.

Sucona i Vallès, Tomàs

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1842 – Tarragona, 29 gener 1907)

Escriptor i eclesiàstic. Fundà a Tarragona el Col·legi de Missions de Pius IX (1874). Hi fou canonge a la seu. Destacà entre els publicistes catòlics del seu temps, encara que dins una línia immobilista i intransigent.

Obres seves són De universa philosophia (1890, en tres volums), les traduccions catalanes Los psalms de David i Lo cantar dels cantars, en castellà Santo Tomás de Aquino y la quimica moderna, i el treball en francès Le Déluge et et la Genèse.

Suchet, Louis-Gabriel

31 Respostes

(Lió, França, 2 març 1770 – Marsella, França, 3 gener 1826)

Militar. Al capdavant del cinquè exèrcit prengué part durant la guerra del Francès en el setge de Saragossa i, com a general en cap de l’exèrcit francès a l’Aragó, va prendre Lleida i Mequinensa (1810), Tortosa (gener 1811) i Tarragona (juny 1811).

Fou ascendit a mariscal de camp i rebé l’orde d’internar-se al País Valencià, on s’apoderà de Morella, Morvedre i de València (gener 1812), que li valgué el títol de duc de l’Albufera.

Les diverses derrotes napoleòniques l’obligaren a abandonar València (juny 1813) i situar-se a Tarragona, fins que decidí evacuar les seves tropes (primavera de 1814) cap a l’estat francès.

El 1823 participà en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que envaí l’estat espanyol per a restaurar l’absolutisme.

Subirats, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Noble. Apareix al seguici i consell del comte Ramon Berenguer IV pels anys 1139-46. A la primera d’aquestes dates assistí a la infeudació pel comte, del vescomte Reverter, dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

Fou probablement el pare de:

  • Pere de Subirats  (Catalunya, segle XII)  Noble. Col·laborà amb Alfons I el Cast i a la seva obra repobladora.
  • Ramon de Subirats  (Catalunya, segle XII)  Noble. Tingué algun accés al seguici i consell de Ramon Berenguer IV a partir del 1160, poc abans de la mort del comte.

Subirat i Codorniu, Ramon

Deixa un comentari

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1828 – Madrid, 1886)

Escultor. Deixeble de Damià Campeny, estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid. S’instal·là en aquesta ciutat en 1858. En 1879 fou nomenat escultor anatòmic del colegio de San Carlos.

És autor de diversos retrats i monuments, com el de Lope de Vega (1866) i el del Dr. Mariano Benavente (1880), al parc del Retiro.

Subiràs i Barra, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 1725/26 – 1799)

Militar i matemàtic. Fou sobrestant major del castell de Sant Ferran de Figueres.

El 1770 fou admès en la Conferència Físico-Matemàtica, fundada pel seu germà Francesc; en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director (1778-97) i revisor (1797-99).

Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos (1778) -que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc-, Sobre el gasto y conducción de aguas (1784) i Sobre los aluviones (1790).

Subiràs i Barra, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, segle XVIII – Madrid, 1783)

Matemàtic. Germà de Josep i deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físico-Matemàtica Experimental (Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona) (1764) a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president.

El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial.

El comte de Ricla el nomenà (1768) director del Col·legi de Cordelles -evacuat pels jesuïtes expulsats-; des d’aquest càrrec es proposà de recuperar la universitat per a Barcelona amb la col·laboració de les càtedres de la Conferència; proposà un pla d’estudis modern i científic, que no fou aplicat.

El 1770 tornà a Madrid com a professor del Seminario de Nobles i el 1783 fou nomenat comissari ordenador per a la qüestió dels límits entre les possessions americanes de Castella i Portugal. Morí abans d’emprendre el viatge.

Subirana i Vila, Josep

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1808 – Centelles, Osona, 1870)

Escriptor i farmacèutic.

Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època (Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc) i col·laborà a “La Corona de Aragón” (1854).

És autor de l’estudi Somatén. Reflexió sobre aqueixa paraula catalana i d’unes prevencions contra el còlera, també en català.