(Pierola, Anoia, 12 juliol 1923 – Figueres, Alt Empordà, 23 febrer 1999)
Pintor.
D’ençà de la primera exposició a Barcelona, el 1949, va evolucionar des d’un pintura propera al surrealisme dalinià vers les formes expressives informals i de recerca plàstica.
Té en els paisatges empordanesos el principal referent temàtic.
(Barcelona, 18 juliol 1849 – Vallvidrera, Barcelona, 1911)
Polític republicà. Col·laborador de Pi i Margall des del 1873.
Prengué part en el pacte electoral d’Unió Republicana (1903) i més tard s’adherí a la Solidaritat Catalana (1906).
Durant el període 1910-11 va presidir la Unió Federal Nacionalista Republicana.
Pallasso català, més conegut pel seu nom artístic de Totó (1933-2011).
(Mequinensa, Baix Cinca, 9 setembre 1920 – Barcelona, 7 octubre 1980)
Escriptor i periodista. Dedicat a la divulgació històrica i la documentació gràfica.
Fundà la revista “Historia y Vida” i publicà diversos volums sobre història gràfica de Catalunya, un Atlas de Historia Universal (1983) i Hospital Clínic ahir i avui (1980). També publicà un Diari de guerra (1980).
(Reus, Baix Camp, 17 maig 1797 – Barcelona, 1879)
Arquitecte. Anà a Madrid (1824), on freqüentà l’estudi d’arquitectura de C.T. Moreno fins a obtenir el títol (1825?).
S’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte -no realitzat- per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat (1826); dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny (1827-32), dictaminà sobre el projecte de Teatre del Liceu (1846) i construí la casa Vilageliu, al carrer de Ferran de Barcelona (1847); aixecà els plans del convent de Framenors (1848) i projectà l’església de Sant Joan Despí (1850).
(Barcelona, 1915 – Rubí, Vallès Occidental, 1979)
Pastor evangèlic. Estudià magisteri i fou mestre de les escoles evangèliques del Poblenou i director del grup escolar de la Generalitat, a Berga. Exercí el ministeri a les esglésies de Rubí i del Poblenou.
Amb d’altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya i participà en la traducció del Nou Testament interconfessional (1979).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Abat de Santes Creus, el XXXII dels quadriennals i el LXVII de la sèrie general. Fou elegit el 1720.
El 1725 era vicari general del seu orde.
(Barcelona ?, segle XIX)
Militar carlí. A la tercera guerra Carlina fou comandant general carlí de la província de Tarragona.
El 1872 fou nomenat comte de Casa Vallès pel pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó; més tard fou general en cap de l’exèrcit del Maestrat.
(Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI)
Argenter. Actiu a Vic.
Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic: la de Sant Feliu de Torelló (1574), Sant Martí de Sentfores (1583), Santa Maria de l’Estany (1584), Santa Coloma Sasserra (1586); totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana.
(Reus, Baix Camp, 1759 – segle XIX)
Arquitecte. Germà de Tomàs Vallès. Amb aquest féu la restauració del palau episcopal de Tarragona (1814), malmès un any abans pels napoleònics.
L’obra fou, en general, força encertada, encara que amb el punt desfavorable d’establir un enllaç arquitectònic artificiós entre les finestres d’un pis i les corresponents de l’altra.
