Veure> l’Albufera de València (llacuna litoral).
València, albufera de *
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
València, aeroport de *
Veure> aeroport de Manises (aeroport de la ciutat).
Valdomar, Francesc
(País Valencià ?, segle XV)
Arquitecte. Documentat entre el 1426 i el 1452. Possible deixeble de Guillem Sagrera. Estigué al servei d’Alfons IV el Magnànim i de Joan II el Sense Fe.
És autor a València de les obres d’ampliació de les naus de la seu (des del 1426 fins després del 1440) i de la capella dels Reis del convent de Sant Domènec (1437-52), on construí la complexa volta de nervadura sense nervis.
Valdés i Perlasia, Emili
(Castalla, Alcoià, 1912 – 1998)
Compositor. Estudià al Conservatori de València. Ha dirigit l’Orquestra de Cambra Valenciana, l’Orfeó Valencià i la Coral Polifònica Valentina.
Ha compost Cançons de batre, per a orquestra, Cançó de març, per a veu i orquestra, i també música religiosa i obres corals.
Valdés i Blasco, Manuel
(València, 8 març 1942 – )
Pintor. Membre fundador de l’“Estampa Popular de València” (1963-67), seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera (1964). L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas. Amb Rafael Solbes formà l’Equip Crònica.
Des de la mort de Solbes (1981) treballà sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament. Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic. Algunes d’elles són projectades tridimensionalment.
Valda i Moya, Pere de
(València, segle XVII – 1664)
Cavaller de Sant Jaume. Fill de Ferran Llorenç de Valda i Leriza, al qual succeí com a correu major de València.
Escriví un Tratado de la nobleza (1663) i una Defensa del oficio de correo mayor de la Ciudad y Reino de Valencia (1658).
Es casà amb Jerònima de Castellví i Carròs i, a la seva mort el succeí en el càrrec el seu fill:
Ferran de Valda i de Castellví (València, segle XVII – 1680) Correu major de València. A la seva mort, fou succeït en el càrrec pel seu fill
Pere Ignasi de Valda i Figuerola (València, segle XVII – segle XVIII) Cavaller. Marquès consort de Busianos, Fou ja el darrer membre de la família que exercí el càrrec de correu major de València, puix que en fou destituït amb la Nova Planta.
Valda i Leriza, Ferran Llorenç de
(València, segle XVI – segle XVII)
Poeta. Fill de Pere de Valda, a la mort del qual heretà el càrrec de correu major de València, però, degut a la seva minoria d’edat, fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza. Pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa.
Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya. Foren també fills seus Victorià i Joan Baptista de Valda.
Valda, Joan Baptista de
(València, 1612 – 1668)
Poeta. Fill natural, legitimat, de Ferran Llorenç de Valda i Leriza. Doctor en lleis (1632), advocat del municipi de València, exercí la secretaria de la ciutat a la mort de Marc Antoni Ortí i Ballester (1661) -i continuà el Llibre de les assistències dels senyors jurats de la ciutat-. Participà a les acadèmies literàries valencianes des del 1659.
Publicà una relació de festes del 1663 i el 1667 un tractat jurídic sobre el fet que la menor edat no impedia d’exercir oficis públics.
Valda -llinatge-
(València, segle XVI – segle XVII)
Família de cavallers d’origen basc establerta a València i que detingué el càrrec de correu major de la ciutat durant dos-cents anys.
El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda (València, segle XVI – 1589) Escriptor. Exercí des del 1577 el càrrec de correu major. Després de la seva mort el succeí el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza.
Valcarlos, marquesat de
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el 1866, amb grandesa d’Espanya, a Raimund Güell i de Borbó, tinent de cavalleria i agregat militar a l’ambaixada d’Espanya a França, nebot del rei consort Francesc d’Assís, únic titular.
