(Sant Julià de Lòria, Andorra)
(ant: Nagual) Llogaret de la parròquia, situat en un petit planell, a l’esquerra del riu de Serters, a la riba esquerra de la Valira. L’església (Sant Serni) és al sud del petit nucli.
Nagol
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Nafuci, Isaac
(Illes Balears, segle XIV)
Hebreu. Era conegut també pel sobrenom genèric de Jueu de Mallorques. Treballava en temps de Pere III el Cerimoniós.
Tingué un gran prestigi com a constructor de rellotges i d’aparells d’astronomia.
Nadal i Sanxo, Vicent
(València, segle XVI – 1630)
Dominic, geògraf i historiador. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València i llatinista, hel·lenista i hebraista remarcable. Fou també un bon coneixedor de l’àrab.
Autor d’Historia del Real Convento de Predicadores de Valencia, Anotaciones para una historia general de la orden de Santo Domingo, Annales Ordinis Fratrum Praedicatorum i del tractat De Geographia.
Nadal i Morey, Jeroni
(Palma de Mallorca, 11 agost 1507 – Roma, Itàlia, 3 abril 1580)
Jesuïta (1545) i escriptor. Fou la mà dreta de sant Ignasi de Loiola, a qui ajudà sobretot en la redacció de les Constitucions de l’orde. Teòleg pontifici a la Dieta d’Augsburg (1555), rector del Col·legi Romà (1564), teòleg del concili de Trento (1566) i vicari general dels jesuïtes (1571-72).
Escriví Evangelicae Historiae imagines (1576), Adnotationes ed meditationes in Evangelia (1593), molt editades i traduïdes. És autor també d’altres escrits llatins de caràcter menor: unes efemèrides de l’any 1546, una relació de la seva conversió i l’Apologia ad doctores parisienses. Cal remarcar, així mateix, uns escolis seus a les Constitucions de la Companyia de Jesús i unes instruccions de caràcter espiritual.
La seva correspondència (que conté, a més de les cartes llatines, lletres catalanes i castellanes) ha estat publicada als Monumenta Historica Societatis Jesu.
Nadal i Huguet, Gabriel
(Felanitx, Mallorca, 1747 – Palma de Mallorca, 1829)
Notari i escriptor. Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en una petita part al “Diario Constitucional” (1822) i “Diario Balear” (1826).
Deixà inèdits, entre altres treballs, un interessant Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca dels anys 1749 al 1828, un Tractat d’aritmètica i geometria pràctica i Poesies satíriques.
Nadal i Horrach, Ramon
(Palma de Mallorca, 1913 – 29 juliol 1999)
Pintor. És formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma. El seu pare l’introduí en el món de l’art.
Conreà sobretot la pintura a l’oli i té obra en gairebé tots els gèneres (figura, natura morta, retrat, etc), bé que és especialment conegut pels paisatges.
Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i es destaca per la consistència del dibuix.
Nadal i Guasp, Antoni
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1772)
Jurista. Era doctor en ambdós drets. Assolí un gran prestigi, especialment com a criminalista.
És autor del tractat De re criminali, que restà inèdit, i d’altres escrits jurídics.
Nadal i Ferragut, Jaume
(Palma de Mallorca, vers 1700 – 1768)
Pintor. Tingué taller propi. Hom coneix d’ell temes religiosos (Misteris del Rosari, a l’església de Porreres) i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps. Conreà l’oli i el fresc.
Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès il·lustratiu. El color és més aviat pàl·lid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del segle XVIII.
Nadal i Crespí, Bernat
(Sóller, Mallorca, 5 abril 1746 – Palma de Mallorca, 12 desembre 1818)
Prelat i filòleg. Catedràtic lul·lista a Palma de Mallorca, el 1794 fou consagrat bisbe de la seu mallorquina.
Fou diputat a corts per Mallorca i es distingí en les corts de 1812 amb el discurs contra els senyorius territorials.
Nadal i Blanes, Guillem
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1911 – Zuric, Suïssa, 17 agost 1976)
Diplomàtic i escriptor. Estudià dret i filosofia i lletres. El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica. Ocupà diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn, Puerto Rico i Nova Delhi. El 1976 era ambaixador de l’estat espanyol a Turquia.
Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear, membre de l’Schola Lullistica Majoricensis. Col·laborà a “La Nostra Terra” i a “Almanac de les Lletres”.
Ha publicat diverses obres poètiques, entre d’altres 14 Sonets i una cançó, així com traduccions remarcables, com la de les obres de Rilke La cançó de l’amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke (1953) i Les coses en els “Sonets o Orfeu” (1957), i la de la novel·la de Thomas Mann Tónio Kröger (1956). Elaborà també una antologia sobre poetes russos.
