Cap de la costa septentrional, a l’extrem nord-occidental de l’illa. Hom hi ha bastit un far (42 m alt).
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Nati, jaciment de punta
Jaciment paleontològic, situat al nord de la ciutat, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè.
Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant (conill), el qual presenta interessants modificacions en l’esquelet.
Nata, la *
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)
Nom popular del poble de Sant Joan Sanata.
Nassio *
Nom amb el qual és conegut l’escultor valencià Ignasi Bayarri i Lluch (1932-2023).
Nascumó *
Veure> Escumó (despoblat).
Nas * -Pallars Sobirà-
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Veure> Anàs (poble).
Nargó *
Antic nom del poble de Coll de Nargó.
Narach, Joan
(Perpinyà, 1865 – 1948)
Poeta. És autor del recull de poesies titulat Flors d’hivern (1934).
Nàquera, baronia de
(Nàquera, Camp de Túria, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de Cocentaina.
En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l’aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta.
Passà als Boïl d’Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide.
Narro i Campos, Manuel
(València, 1729 – 14 setembre 1776)
Organista i compositor. Escolà del Col·legi de Corpus Christi, fou organista de la col·legiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761. Aquest mateix any passà al càrrec d’organista de Las Descalzas Reales de Madrid.
Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano (1776).
