Caseria, al sector septentrional del terme.
Navaiol
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Navailles, Gueraua de
(Biarn, França, segle XIV)
Dama. Muller del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó.
Fills seus foren Isabel, casada amb Arquimbau de Grailly, i Mateu, que seria vescomte de Castellbó el 1381 sota la tutela de la seva mare. Mateu heretà després el comtat de Foix.
Nava i Álvarez, Gaspar Maria de
(Castelló de la Plana, 6 maig 1760 – Madrid, 1815)
Militar i poeta. Segon comte de Noroña (1792). Fou ambaixador a Rússia. Capità de dragons (1778), participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra.
Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia i obtingué la victòria de Puente-Sampayo.
Típic autor neoclàssic, escriví dues comèdies i una tragèdia, i el poema narratiu Omniada (1816). Una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías (1799-1800) i Poesías asiáticas.
Naudó, Pau
(els Angles, Capcir, 22 octubre 1794 – Avinyó, França, 23 abril 1848)
Eclesiàstic. Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816. En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides. En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada (1825) i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins al 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi.
Nomenat bisbe de Nevers (1834), on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern.
Les seves pastorals i circulars, algunes de les quals molt remarcables pel caràcter polèmic, formen un total de 48 opuscles.
Nau, puig de la -Baix Maestrat-
Poblat ibèric, situat dins el municipi, a l’antiga Ilercavònia. S’estén a la falda d’un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n’han publicat la monografia.
Ocupat des dels segles VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semi-sedentaris amb influències culturals dels camps d’urnes, durant el ferro antic s’hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s’hi detecta l’influx del comerç fenici del sud peninsular.
A la meitat del segle V aC, època de màxima esplendor, l’assentament fou remodelat completament i s’estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del segle IV aC fou abandonat pacíficament.
Nau, illot de la -Alacant-
Petit illot, a llevant de l’illa Plana.
Nau, cap de la -Marina Alta-
Gran promontori de la costa, format per la serra de Benitatxell, darrer contrafort del muntanyam pre-bètic que davalla des d’Alcoi fins al mar.
Nau, cala sa -Mallorca-
Natzaret -València-
Barri de la ciutat, situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del llit antic del Túria, enfront del Grau de València (fins al 1897 formà part de Vilanova del Grau) i davant la platja de Natzaret. El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet.
Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes (hom hi bastí un parc públic); però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port. Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament, i deficientment urbanitzat.
Natjà
Poble (748 m alt), situat al vessant sud-oest del Montferrús. De la seva església parroquial (Sant Nicolau) depèn la de Saganta.
