(País Valencià, segle XVIII)
Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, a la qual ingressà l’any 1760.
Conreà la temàtica religiosa i és autor, entre altres obres, dels baixos relleus Sant Vicent Màrtir a la presó (1777) i Moisès fa brollar aigua de la roca i de diferents treballs a l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València.
El seu estil és exponent d’un neoclassicisme poc assimilat.
(València, 1963 – )
Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de València.
Els seus primers treballs són de caràcter experimental, especialment pel que fa a la utilització de materials. Sovint utilitza referents autobiogràfics en les seves obres.
(València, 1828 – 1900)
Polític. Fou tercer marquès de Tremolar (1871). Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1878-79), senador (1884, 1891 i 1895) i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l’escissió de Silvela (1893).
Presidí l’Acadèmia de Sant Carles (1895-1900).
(País Valencià, segle XVI – )
Títol concedit el 1557 a Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinòs, sobre la baronia de Navarrés, que li havia concedit el rei.
Passà als Pròixida, comtes d’Almenara, als Gurrea, barons de Gurrea, als Bardaixí, barons de Pertusa i marquesos de Cañizar, als Rebolledo de Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos i als Álvarez de Toledo, comtes de Villapaterna.
(Perpinyà, segle XVII – 1749)
Escultor i arquitecte. Fill d’un pagès de Prada.
Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic (1723-24), inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de la Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat. El 1738 féu un retaule -desaparegut- per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges.
Fill seu fou Josep Navarre (Perpinyà, 1718 ? – Catalunya Nord, vers 1771) Escultor. Documentat fins al 1771. Autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers (1754), del de Nefiac (1756), obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà (1757).
(País Valencià, 1808 – València, 1856)
Metge. Exercí al cos de Sanitat Militar. Pertanyia a diverses corporacions.
És autor d’algunes obres mèdiques, originals i traduccions.
(Tafalla, Navarra, 1498 – Torrent de l’Horta, Horta, 14 abril 1563)
Eclesiàstic. Fou nomenat arquebisbe de València el 1556, per voluntat de Felip II. Assistí al concili de Trento.
(País Valencià, segle XVI)
Prelat. El 1560 fou nomenat bisbe de la diòcesi occitana de Comenge.
És autor dels llibres Diálogos sutiles y notables (1567) i Sobre la diferencia de hablar i escribir, y de cuál debe ser el cronista del príncipe.
(València, 15 maig 1961 – )
Artista. Doctora en belles arts i professora titular del departament d’escultura de la Universitat Popular de València.
Desenvolupà els seus projectes des d’una perspectiva plàstica, amb dibuixos i esbossos; espacial, pel que fa a les instal·lacions, i poètica, amb els escrits que els acompanyen.
Poble (741 m alt), situat prop de la rambla de Las Arenas, al sector sud-oest del terme.
Dividit en els nuclis de Navaló de Dalt i de Navalo de Baix, al primer dels quals hi ha l’església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, sufragània de la d’Énguera, construïda a mitjan segle XIX.
