Despoblat. Antiga alqueria islàmica, el lloc estigué poblat per moriscs fins al 1609.
Fou de la senyoria d’Olocau. La caseria subsistí fins al començament del segle XX.
Olla, l’ -Camp de Túria-
2 Respostes
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Olivesa, pui d’
(Sant Julià de Lòria, Andorra)
Turó (uns 100 m alt) a la riba dreta de la Valira, davant la vila, coronat per una vella casa (cal Bringuer), considerada com una de les més antigues de les Valls i on, segons la llegenda, prengué alberg Carlemany.
La denominació la Ceca, relativament moderna, ha fet suposar -sense cap prova fins ara- l’existència en temps llunyans d’una torre fortificada en aquell indret.
De l’esglesiola de Sant Mateu, encara en peu, en fa esment una donació de l’any 985-86 al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.
Olives i Nadal, Bernat Josep
(Ciutadella, Menorca, 27 febrer 1678 – 13 desembre 1715)
Escriptor. Primogènit d’una de les principals famílies de l’illa i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol. El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa; n’escriví un diari amb descripcions i comentaris tan erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat. Possiblement a França, es féu fer un retrat vestit a la manera cortesana de Versalles.
Havent tornat a Ciutadella, es casà el 1705 amb la seva cosina Joana Olives i Martorell. Aquesta morí, l’any següent, d’una estranya malaltia, i com que el fet fou atribuït als maleficis de dues veïnes que tenien fama de bruixes, aquestes foren processades pel Sant Ofici. S’ordenà aleshores (1707) de prevere, i fou beneficiat de l’església major de Ciutadella. Fou sepultat, per ordre seva, a l’església de Sant Francesc.
Les variades circumstàncies de la seva vida en fan un dels personatges més interessants de la noblesa menorquina.
Olives, marquesat d’
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit el 1717 a Miquel Antoni d’Olives, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria.
Olives, Marc
(Ciutadella, Menorca, segle XVII – Madrid, 1692)
Advocat fiscal i patrimonial de Menorca. Doctor en drets. Defensà la jurisdicció reial contra l’eclesiàstica, defensa que li reportà censures i excomunicacions. Finançà part de les obres de fortificació de Ciutadella i de Fornells.
Escriví, en defensa de l’exempció de drets del càrrec d’advocat fiscal de Menorca (1666), un informe demanant al rei la gràcia per a Menorca de l’estanc de tabac i un Memorial de la universitat general de Menorca contra el sistema d’insaculació implantat el 1655 pel governador de l’illa.
Olives -cartògrafs-
(Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI)
Família de cartògrafs d’origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva.
Els primer coneguts són els germans:
- Bartomeu Olives (Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI) Cartògraf. Dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica.
- Jaume Olives (Illes Balears, segle XVI – Itàlia, segle XVI) Cartògraf. Actiu a Nàpols. Fou el pare de:
Domènec Olives (Itàlia, segle XVI) Cartògraf. En les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes. Fou el pare de:
Joan Olives (Itàlia, segle XVI) Cartògraf. Autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat.
Olivereta, l’
Raval meridional de la ciutat.
Oliveres, Elisabet
(Rodès, Llenguadoc, 1909 – Perpinyà, 1973)
Historiadora. És autora dels llibres Estampes del Rosselló (1964) i El rei sense reialme, biografia de l’infant Jaume de Mallorca (1965).
El 1962 rebé el premi de l’Institut d’Estudis Catalans als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Santiago de Xile, pel treball Sardenya, glòria i tomba de la grandesa catalana.
Oliveras, Guillem
(Illes Balears, segle XIV)
Arquitecte gòtic. Vers el 1388 fou mestre de les obres de la seu de Palma de Mallorca. És possible que, una vegada enderrocada la mesquita, sota la seva direcció fossin construïts els temples immediatament anteriors al portal del Mirador, obra iniciada per Pere Morey.
Oliveral, l’
Barri del poble de Castellar, al límit meridional del terme, fronterer amb Llocnou de la Corona.
