(Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)
Veure> el Pla de l’Olivera (caseria).
Olivera, pla de l’ * -Alacantí-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Olivera, cala -Eivissa-
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Cala de la costa oriental, al sud del terme.
Hi ha una urbanització turística.
Oliver i Suau, Melcior
(Palma de Mallorca, 1800 – 1861)
Fabricant d’instruments musicals. S’establí amb el seu germà Josep.
Féu viatges a Londres i a París per tal de conèixer els darrers avenços, i fou el primer constructor de pianos de Mallorca. Hi introduí també el piano de tipus vertical.
Oliver i Sabrafin, Joan Lluís
(Palma de Mallorca, 1836 – 1897)
Periodista. Col·laborà a “El Diario de Palma”, “El Correo de Mallorca”, “El Progreso”, “El Anunciador” i “La Opinión”.
Fundà el diari “La Almudaina” el 1887, el qual dirigí fins a la seva mort.
Oliver i Nadal, Antoni
(Sóller, Mallorca, 1770 – Palma de Mallorca, 1842)
Advocat i filòsof. Estudià humanitats i filosofia a Madrid i a Múrcia i drets a València, a Oriola i a Palma de Mallorca, on rebé el títol de doctor (1794). Fou secretari de cambra del bisbe Bernat Nadal i Crespí.
Publicà El verdadero filosofismo en defensa de la religión (1813) i diversos sil·labaris (1836) i deixà manuscrites, entre altres obres, una gramàtica llatina i una Historia de la esgrima y de los desafíos.
Oliver i Gazà, Bartomeu
(Campos, Mallorca, segle XVII – Illes Balears, segle XVII)
Teòleg i poeta. Professà al convent mercedari de Palma de Mallorca el 1637. Catedràtic de teologia lul·liana de l’Estudi General i orador sagrat.
Deixà inèdit un Manuale Theologiae Lullianae i un extens poema, en tres codolades, sobre l’origen dels jueus mallorquins i els actes de fe del 6 de maig i del 28 de juny de 1691, que descriu detalladament i dels quals fou testimoni ocular.
Oliver i Fullana, Nicolau d’
(Palma de Mallorca, 12 abril 1623 – Amsterdam, Holanda, després 1692)
Militar i geògraf. Serví a les campanyes de Flandes.
Tenia unes certes vel·leïtats d’enciclopedista i, de la seva copiosa bibliografia, cal esmentar Discurso panegírico de la caza (1685) i Recopilación històrica de los reyes, guerras, tumultos y rebeliones de Hungría desde su población por los hunos (1687).
Oliver i Feliu, Antoni
(Palma de Mallorca, 7 agost 1711 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1787)
Frare franciscà i escriptor. Fou professor de filosofia i teologia, secretari provincial de l’orde i notari apostòlic. Va caure malalt per excés de feina, i, el 1751, en recuperar-se, anà a les missions del Perú. Hi fundà el col·legi de Tarija, i fou nomenat visitador del Tercer Orde en aquell país.
Va escriure en llatí i en castellà, i compongué algunes poesies en català. Traduí l’Eneida de Virgili, les poesies líriques d’Horaci i els Epígrames de Marcial. Confegí un Vocabulario trilingüe mallorquín, castellano y latino, que restà inèdit, un Rethoricae institutionis epitome (1746), un Tractatus Theologico-practico-moralis de praeceptis i Las costumbres de los niños, una història de la província franciscana que incloïa una sèrie biogràfica d’alguns membres destacats i altres escrits, que restaren inèdits.
Oliver i Estellés, Benvingut
(Catarroja, Horta, 2 desembre 1836 – Madrid, 20 març 1912)
Jurista i historiador. L’Academia de la Historia de Madrid va encomanar-li la direcció de la publicació de Las Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña.
Cal esmentar-ne, a més, les obres Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia (1877) i Llibre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa (1881).
Oliver i Domenge, Pere
(Palma de Mallorca, 1886 – Felanitx, Mallorca, 1968)
Republicà. Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del partit d’Acció Republicana (1932) i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear (1934). Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx.
Mallorquinista i pancatalanista, col·laborà el 1917 a “La Veu de Mallorca”, fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), escriví a “La Nostra Terra” i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol de 1931. També col·laborà a “República”.
És autor de La catalanitat de les Mallorques (1916), Joanot Colom i Cifré (1929) i d’una Història de Felanitx contada als infants.
