(Rosselló, segle XV)
Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les campanyes d’Itàlia. El 1446 tenia forces seves de protecció a Gènova, quan aquesta era aliada del rei Alfons.
Aquest el nomenà virrei a Albània el 1452. El 1454, durant la governació d’Ortafà, fou batuda moneda catalana a la ciutat de Croia. El país es mantindria sota influència catalana fins al 1467, any en què els turcs l’ocuparien totalment.
Ponç d’Ortafà (Rosselló, 1170 – 1246) Trobador i noble. Senyor del castell i el lloc d’Ortafà, a la riba esquerra del Tec, prop de Tuïr. Feu testament en 1240. En resten dues composicions amoroses molt notables.
Ponç d’Ortafà (Rosselló, segle XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1436 fou tramès pel rei prop de l’infant Pere per ordenar que aquest prestés ajut al príncep de Tarent contra Giàcomo Caldora.
(Rosselló, segle XV)
Dama. Filla de Pere d’Ortafà. Es casà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori i després de Maella, gran capità de Joan II el Sense Fe.
Li féu costat en la seva intensa activitat militar i política. El 1474, durant la guerra contra França al Rosselló, defensà amb gran coratge la plaça de Canet.
Fills seus foren Bernat, hereu de les baronies, i Isabel, que es casà amb Felip Dalmau II de Rocabertí, parent llunyà i vescomte de Rocabertí.
(la Torre de les Maçanes, Alacantí)
Caseria.
Sigla de l’Organisme de Ràdio i Televisió d’Andorra (entitat pública, 1989- ).
Antic nom del castell de Malla.
Antic poble, situat immediatament al nord de la ciutat, a l’indret de l’antiga alqueria de Rascanya. El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l’antic raval de Sagunt i de l’antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882.
Alçat en gran part els anys 1960 entre l’antiga carretera de Barcelona, a l’oest, i el camí de Trànsits, al sud. Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d’immigrants.
De l’antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l’horta immediata, mentre que hi fundaren un col·legi i un taller escola. Al sud del barri hi ha el monestir de Sant Miquel dels Reis.
Veure> Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres (cavaller i oficial reial català, segle XIV-vers 1404).
(o Olriols) Despoblat, al peu de la serra de la Gessa, a l’indret on s’obre pas el riu d’Orriols, o de Vallbona (dit barranc de Segarra a la capçalera), que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d’Almacelles.
El poble havia estat adquirit pel capítol de la col·legiata de Tamarit; el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i foren enderrocades les cases, excepte l’església parroquial (Sant Isidre).
