(País Valencià, segle XVI)
Poeta. Pertanyia a l’Acadèmia dels Nocturns. N’és coneguda una obra bilingüe, de caràcter bastant obscè.
Orts, Jaume
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Ortoneda * -Solsonès-
(Clariana de Cardener, Solsonès)
Veure> Hortoneda (antiga quadra).
Ortoneda * -Pallars Jussà-
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Veure> Hortoneda de la Conca (poble i antic municipi).
Orto
(València, març 1932 – gener 1934)
Revista mensual en castellà. Subtitulada Revista de Documentación Social. Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l’anarco-sindicalisme.
Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi col·laborà regularment, i la progressiva definició per part del propi Civera del paper del sindicalisme en una futura societat.
Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer.
Karr i Alfonsetti, Carme
(Barcelona, 16 març 1865 – 29 desembre 1943)
Escriptora. Casada amb el novel·lista Josep Maria Lasarte i filla de l’escriptor francès Alphonse Karr.
Fou dirigent del moviment feminista a Catalunya i, l’any 1913, fundà la institució La Llar i dirigí “Feminal”. Passà més tard a presidir l’Acció Femenina (1921).
Col·laborà amb el pseudònim d’El Escardot a la premsa catalana, com ara “Joventut”, “La Mainada” i “La Veu de Catalunya”.
És autora del recull poètic Volves (1906) i de les narracions Clixés (1906). Publicà la novel·la La vida de Joan Franc i Garba de contes (1935).
Són obres teatrals seves Els Ídols (1911) i Caritat (1918).
Ortiz Azagra, García
(Aragó, segle XIII – Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)
Cavaller. Fou nomenat per Jaume I lloctinent general del regne de València. Acudí a sufocar la insurrecció (1276), dels musulmans d’aquell regne, però les forces cristianes foren derrotades a la batalla de Llutxent, on fou mort. Més tard, l’infant Pere reeixí a dominar la revolta.
Ortiz, Vicent
(València ?, segle XVIII)
Compositor. Fou organista de l’església de Sant Llorenç, a València.
És autor del Laudate Dominum omnes gentes, a vuit veus i amb violins, que es troba a l’arxiu de l’Escorial.
Ortiz, Pasqual
(Elx, Baix Vinalopó, segle XVIII – Villena, Alt Vinalopó, 1768)
Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde i tingué gran fama per la seva vasta cultura.
Ortisella, l’ *
Veure> l’Hortisella (santuari).
Ortís i Sanç, Josep Francesc
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida, 5 setembre 1739 – València, 21 desembre 1822)
Eclesiàstic i erudit. Fou vicari major de la col·legiata de Xàtiva. Es traslladà a Roma per estudiar arquitectura clàssica. En tornar, s’establí a Madrid, i fou nomenat acadèmic de la Història.
Prestà molta atenció a l’arqueologia valenciana, i en especial al teatre romà de Sagunt, que fou motiu del seu Viaje arquitectónico-anticuario de España, o Descripció latino-hispana del antiguo teatro saguntino (1807).
Féu un Compendio cronológico de la Historia de España (1796-1803) i destacà per les seves traduccions anotades; cal esmentar les dels llibres d’arquitectura de M. Vitruvi i d’Andrea Palladio, i dels de Diògenes Laerci sobre la vida i la doctrina dels filòsofs de l’antiguitat grega.
