(València, 1735 – 1799)
Notari i escriptor. És autor d’un Compendio de la vida de don Francisco Pérez de Aranda, d’una Disertación histórica de la Festividad y Procesión del Corpus que celebra cada año la Muy Ilustre Ciudad de Valencia con explicaciones de los símbolos que van en ella (València, 1780). Deixà inèdita una Ortografía valentina española.
(València, 1893 – 3 gener 1940)
Escriptor. Fou secretari general de Nostra Parla (1918) i professor de l’Escola d’Artesans de València. En els Jocs Florals d’aquesta ciutat obtingué la flor natural (1923 i 1934). Publicà poemes a “Taula de lletres valencianes” i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals.
Autor d’una Gramàtica valenciana (1918), escolar, en que s’acostava a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d’introducció del català a l’escola.
(País Valencià, segle XV – segle XVI)
Notari i poeta. El 1512 publicà, a València, un cançoner de poesia religiosa, interessant pel fet de recopilar goigs antics.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, a ponent de la punta de sa Foradada.
(la Bisbal del Penedès, Baix Penedès)
Poble, al nord-est de la vila.
(València, 1650 – 1728)
Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester. Estudià dret a València, a la Universitat de la qual es doctorà. Secretari del regne de València, redactà el Llibre de memòries de la ciutat.
Impulsà la fundació de les acadèmies de l’Alcàsser (1670), una de Ciències i Belles Arts (1665), en la qual fou professor, i a més participà en la fundació de la de ciències polítiques i matemàtiques.
Fou el pare de Josep Vicent Ortí i Major.
(València, 1673 – 1748)
Escriptor. Fill del poeta Josep Ortí i Moles, a qui succeí el 1687 com a escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls. Austriacista, el 1705 fou nomenat secretari de la diputació de València, càrrec que fou retirat al seu oncle filipista.
El 1707, com a tal, arran de la rendició de la ciutat a Felip IV, redactà una crida a la restauració dels furs, motiu pel qual fou empresonat a la torre de Serrans i transferit dos dies més tard a la ciutadella de Pamplona. Tanmateix, el 1711 escriví unes Demostraciones festivas per les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa. El 1722 fou nomenat un dels clavaris de les cases de Sant Gregori de dones repenedides.
Publicà una gran quantitat d’obres, entre les quals una Vida, virtudes, milagros y festivos cultos de Santo Tomás de Villanueva (1731), las Fiestas amb motiu del cinquè centenari de la Conquesta (1740), una Relación puntual de las fiestas, per la proclamació de Ferran VI (1746), poemes, molts d’ells musicats com a oratoris i cantats en les festivitats, i obres pietoses.
Fou el pare de Francesc i de Joaquim Ortí i Figuerola.
(València, 1707 – 1762)
Jurista i historiador. Fill de Josep Vicent Ortí i Major, i germà de Francesc. Doctorat en dret per la Universitat de València, posteriorment en fou catedràtic de lleis. Fou també advocat fiscal del Tribunal Apostòlic i membre de l’Academia de la Historia.
És autor de: Formulario de Abogados i Explicación de la Nobleza Valenciana, según el privilegio del señor Don Luis I, Rey de España.
(València, 1695 – 1735)
Historiador i eclesiàstic. Fill de Josep Vicent Ortí i Major, i germà de Joaquim. Doctor en teologia, canonge de la catedral de València i qualificador del Sant Ofici. El 1728 fou nomenat rector de la Universitat Literària.
Escriví Memorias de la Universidad de Valencia, Memorias históricas de la fundación e insignes progresos de la ciudad de Valencia i diverses obres de caràcter religiós.
(Tous, Ribera Alta, 3 febrer 1938 – )
Polític. Llicenciat en dret a la Universitat de Madrid. Fou cap nacional del Sindicato Español Universitario des del 1964. Ostentà diversos càrrecs dins el Movimiento Nacional (vicesecretari, conseller nacional, etc) i fou procurador a corts per Castella.
President del Banc de Crèdit Industrial (1974-76) i sots-secretari de Governació (1976), fou elegit diputat al congrés per UCD (1977-79). Afiliat més tard a Alianza Popular (després Partido Popular), fou senador durant el període 1986-96 i vicepresident segon del senat (1993-96). Des del 1996 presidí ENA (Empresa Nacional de Autopistas).
