Masia i antiga església, al sud del poble.
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Pardinella -Ribagorça-
Poble, a l’esquerra de l’Isàvena, al peu del tossal del Cis; la seva església (Sant Pere) depèn de la de Beranui.
Pardanchinos
Llogaret, al sector meridional del terme.
Parçons
(Aielo de Malferit, Vall d’Albaida)
Antic lloc i masia, a l’oest de la vila. Era una antiga alqueria islàmica.
Parcent, ducat de
(País Valencià, segle XX – )
Títol concedit el 1914 a Fernando de la Cerda y Carvajal, novè comte de Parcent. Ha passat als Granzow.
El comtat de Parcent havia estat atorgat el 1649 al noble milanès Constantino Cernesio e Odescalchi, cosí germà del papa Innocenci XI, establert a València, on morí solter el 1664. La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V de Borbó el 1709 al seu besnebot i tercer comte, Josep Manuel Cernesio-Odescalchi i de Perellós, cavaller de Montesa, senyor de Benigembla, Mira-rosa, Almàssera, Beniferri, Setla, Vernissa i del castell de Pop.
El 1779 passà, per mort de la seva filla i quarta comtessa, Josepa Cernesio i de Guzmán, als seus descendents i del seu marit Joaquín María de la Cerda y Téllez-Girón.
Paranxet
Despoblat i partida, al sector oriental del terme, regada per la sèquia de Paranxet, braç de la sèquia reial del Xúquer.
El lloc és esmentat el 1244.
Paraires, torre dels
Antiga torre de defensa del port de Portopí, al sud-oest de la ciutat, dita a l’edat mitjana torre d’en Carròs. Una cadena tancava de nits el port, ja al segle XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates.
Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarentenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom.
Fou declarada monument nacional el 1876.
Paraire, el -Costera-
Enclavament (3,12 km2), entre els termes de Sallent de Xàtiva i de la Llosa de Ranes.
Paradís, santuari del -Rosselló-
(Cornellà del Bèrcol, Rosselló)
Capella (la Mare de Déu del Paradís), situat a llevant del poble.
El lloc és citat ja el 1094.
Paradís, el -Marina Baixa-
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Caseria, prop de la costa, al sud de la desembocadura del riu de Sella, on s’estén la platja del Paradís, que ha esdevingut un petit nucli turístic.
