Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Pardo de la Casta, Pere Asnar

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Baró de la Casta. Es casà amb Jerònima d’Aguilar-Martí de Torres, hereva de la baronia d’Alaquàs, a la qual succeí el seu fill:

Joan Asnar Pardo de la Casta i d’Aguilar-Martí de Torres (País Valencià, segle XVI)  Heretà de la seva mare la baronia d’Alaquàs. Fou casat amb Àngela de Vilanova i Carròs, filla dels barons de Bicorb. Foren pares de:

Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Vilanova (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Era cavaller d’Alcántara i baró de la Casta i Alaquàs. Li fou concedit el comtat d’Alaquàs, que el 1627 subrogà pel marquesat de la Casta. Es casà amb Caterina de Cabanyelles i Milà d’Aragó, baronessa de Bolbait, filla del governador de València, Jeroni de Cabanyelles. Foren pares de:

  • Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles (País Valencià, segle XVII)  Es casà amb Maria de Puixmarín-Rocafull i Dávalos, senyora de Ceutí. Foren pares de Baltasar, Lluïsa, Maria Manuela i Fèlix Pardo de la Casta i de Puixmarín. Tingué també un fill il·legítim, Josep Pardo de la Casta.
  • Lluís Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, Lluís  (País Valencià, segle XVII)  Cavaller d’Alcántara.

Pardo de la Casta -varis bio-

Deixa un comentari

Gisbert Pardo de la Casta  (València, segle XV – Roma, Itàlia, 1454)  Prelat. Fou conseller d’Alfons IV el Magnànim, amb el qual col·laborà a Itàlia. El 1445 fou nomenat bisbe d’Albarrasí i de Sogorb.

Joan Pardo de la Casta  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1420 anà amb l’expedició d’Alfons IV el Magnànim que, després de fer estada a Sardenya, operà a Còrsega i a Nàpols.

Pere Pardo de la Casta  (Aragó, segle XIII)  Cavaller. Descendent d’Asnar Pardo i germà d’Asnar Pardo de la Casta. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la conquesta de Mallorca.

Pardo de la Casta, Josep

1 Resposta

(València, 1618 – 1698)

Poeta i comediògraf. Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de La Casta. Carmelità (1631). Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668.

Acompanyà el seu germà Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar i de Puixmarín-Rocafull en ésser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència (1675-78).

Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos (per l’entrada del seu germà com a lloctinent) i Plausibles elogios (sobre un cas misteriós de l’anada del viàtic a casa d’un pagès). Poesies seves en castellà figuren en diverses edicions de l’època i deixà inèdites diverses comèdies.

Pardo de la Casta, Joaquim

Deixa un comentari

(Xelva, Serrans, 1824 – València, 1895)

Polític i escriptor. Advocat d’idees liberals ocupà diversos càrrecs, des del 1854, a la diputació provincial de València i en fou president (1888-91). Fou senador (1870) i participà en la fundació de la Compañía Valenciana de Navegación, de la qual fou secretari, i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona.

En la joventut, publicà la col·lecció de llegendes Las galas del Turia i les novel·les Raquel i Telim-Almanzor o los moriscos valencianos.

Pardo de la Casta, Asnar

3 Respostes

(Aragó, segle XIV – País Valencià, vers 1400)

Cavaller. Senyor del lloc de La Casta, resident a València. Fou, successivament, boteller del rei Pere III el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán (1376), algutzir del mateix rei (1379), batlle general de València (1380-81) i governador general de València (1381-86), càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I el Caçador, esdevingut rei (1387-89).

Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els Vilaragut. En morir Joan I el 1396 fou implicat en el procés contra el seu consell, acusat d’haver intentat canviar el règim municipal de València. Fou absolt el 1398.

Conservà fins a la seva mort l’alcaldia del castell i la serra d’Eslida, que el rei Martí I l’Humà li havia confiat essent infant vers el 1379.

Pardo, Lluís

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Sicília i Nàpols. El 1435 caigué presoner, amb el rei, a la batalla naval de Ponça.

Pardo -escriptor, s. XIV/XV-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Escriptor. Hom ha dit que podria ser Asnar Pardo de la Casta, o un fill homònim seu.

Pardines * -Osona-

Deixa un comentari

(Prats de Lluçanès, Osona)

Veure> Santa Eulàlia de Pardines  (parròquia rural).

Pardines -Safor-

1 Resposta

(Beniarjó, Safor)

Despoblat. Antiga alqueria islàmica, esdevingué lloc de moriscs (8 focs el 1563), annexat el 1536 a la parròquia de moriscs de Beniarjó.

El segle XVII pertanyia als Montcada, marquesos d’Aitona.

Pardines -Ribera Alta-

4 Respostes

(Algemesí, Ribera Alta)

Despoblat, al nord-est de la vila. La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà.

Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí. En tingué la senyoria des del segle XIV la família Jofre. El 1704 ja estava despoblat.