(Andilla / Figueroles de Domenyo / la Iessa, Serrans)
Elevacions (1.163 m alt) calcàries i seques, entre els tres municipis.
Peñas de Dios, Las
2 Respostes
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Peñarroja i Martí, Francesc
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 1868 – 20 octubre 1920)
Músic. Estudià al seminari de Tortosa i al Conservatori de València. Fou mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi de València a partir del 1909 i, posteriorment, catedràtic d’harmonia i de composició del Conservatori de València.
Escriví nombrosos motets i un Magnificat a dotze veus de qualitat notable.
Penaroja, Perot de
(País Valencià, segle XV – Màlaga, Andalusia, 1488)
Cavaller. Acudí amb molts altres valencians al setge de Màlaga, on morí.
El seu epitafi, conservat a l’església de Sant Martí de València, fins al 1936, ha estat atribuït al famós escriptor Joan Roís de Corella.
Penallonga
Despoblat del Camp de Tarragona.
Peñalba, Onofre
(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVIII)
Compositor. És autor de música sacra. Les seves obres es conserven al Archivo Musical del Escorial.
Peñalba *
Veure> Càrrica (llogaret).
Peñafiel, ducat de
(Castella, segle XIV – segle XV)
Títol senyorial concedit el 1395 a l’infant Ferran, tercer comte de Mayorga i senyor de Lara (després rei Ferran I de Catalunya), fill del rei Joan I el Caçador.
El cedí al seu fill l’infant Joan (després rei Joan II de Catalunya) -motiu pel qual fou conegut amb el nom de Joan de Peñafiel-, a qui fou confiscat (1429) pel rei Joan II de Castella, que l’incorporà a la corona.
Penadesa, la
Peña i Gelabert, Antoni Maria
(Palma de Mallorca, 1863 – 1948)
Poeta. Era fill de Pere d’Alcàntara Peña. Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d’arxivers i bibliotecaris, treballà a l’Institut Balear de Palma. Col·laborà a “La Ignorància”, “Museo Balear”, “El Felanigense” i, amb el pseudònim Harley, al “Diario de Mallorca”.
Per encàrrec de l’arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca (1895); publicà també Gloses (1896) i Cançons populars mallorquines (1896).
Les seves poesies, d’un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina. Idili mallorquí.
Pena d’Asnarlagaia, la *
Antic nom del terme de Vall-de-roures.
