Petita illa, situada entre les d’Eivissa i Formentera, al sud des Caragoler (de la qual la separa un freu) i al nord de la illeta des Porcs i de s’Espalmador (de les quals és separada per un freu, més important, assenyalat pel far des Penjats i pel far d’en Pou, a la illeta des Porcs).
A ponent de l’illa des Penjats hi ha les dues illes Negres.
Monestir de monges clarisses (Sant Joan de la Penitència), del qual pren el nom un carrer i un barri.
Fou bastit en diferents i llargues etapes. L’església fou acabada el 1752 i el convent el 1772. Conserva obres de Salzillo.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola.
Comprenia el Baix Maestrat (excepte la Tinença de Benifassà) i la Serratella, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Benlloc, de la Plana Alta.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
Antiga fortalesa àrab. La seva història està estretament vinculada a la del papa Luna (Benet XIII) en els últims anys del seu pontificat.
Fou construït pels sarraïns a principis del segle XIII, fins que fou conquerit per Jaume I el 1233, el qual el lliurà als templers a canvi de Tortosa; més tard retornà a la corona, que el cedí a l’orde de Montesa.
Benet XIII va viure al castell des de l’any 1415 fins al 1423, època en la qual fou reformat amb l’afegit de la basílica i la residència i estudi papals. A la seva mort, la Santa Seu en prengué possessió, però Alfons IV el Magnànim aconseguí de recuperar-lo.
És de planta rectangular i d’estil gòtic, conté tot de sales notables amb voltes de canó apuntat.
(País Valencià, segle XVII)
Tipògraf. A la mort de Joan Vicent Franco, el succeí a la impremta que aquest tenia a Oriola.
Entre les obres que hi imprimí cal destacar Sermón en el Caput Octava del Santísimo Sacramento del Altar, de F. López de Escobar (1672); Escuela muda de gramática latina, de M. Sánchez de Arbustante (1672) i Sermón a Nuestra Señora del Rosario, de López de Escobar (1673).
De tornada a València hi imprimí La Fénix Troyana, de V. Morés. El 1689 s’instal·là de nou a Oriola.
(Massanassa, Horta, 1847 – València, 20 abril 1909)
Músic. Fundà el 1868 l’Orfeó Valencià i fou el primer director de l’Escola Municipal de València.
Escriví dos mètodes de solfeig molt notables, cançons i obres religioses i corals.
Fou el pare de Manuel Penella i Moreno.
(València, 31 juliol 1880 – Cuernavaca, Mèxic, 24 gener 1939)
Compositor. Deixeble del seu pare, Manuel Penella i Raga, de Salvador Giner i d’Andrés Goñi.
És autor de sarsueles que obtingueren bastant d’èxit a Amèrica. Són dignes d’un esment especial El amor ciego, El gato montés (1916) i Don Gil de Alcalá (1932).
Llogaret, al sud del municipi; hi ha l’església de Sant Tomàs.
Havia estat lloc de moriscs.
Despoblat, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’indret de l’actual pantà de Santa Anna.
El segle XVIII pertanyia a l’arxiprestat d’Àger.
Despoblat de l’antic municipi de Pilzà, prop del poble.
