Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Penyagolosa

(Alcalatén / Alt Millars)

Massís (1.813 m alt) del Sistema Ibèric, entre les dues comarques, prop del límit amb l’Aragó. Constitueix la màxima altitud del País Valencià (1.814 m al cim del Penyagolosa). És considerat com a punt de confluència entre les muntanyes ibèriques (a través del massís aragonès de Gúdar i de l’altiplà de Mosquerola) i el Sistema Mediterrani Català (a través dels ports de Morella i de les muntanyes del Maestrat).

El material predominant són les roques calcàries, que donen lloc a un relleu amb abundància de cingleres i a l’existència d’una important circulació d’aigües subterrànies. Hidrogràficament totes les aigües de la regió tributen al riu Millars.

El clima es caracteritza per ésser bastant fred i humit; la temperatura mitjana anual és de 8,3ºC; entre novembre i maig la mitjana de les mínimes mensuals és igual o inferior a 0ºC i únicament durant els tres mesos d’estiu no hi ha perill de glaçades; la pluviositat és elevada (747 mm anuals), i el règim presenta dos màxims equinoccials (el tardoral, molt marcat); té una gran irregularitat, tant anual com interanual.

La vegetació natural està molt diversificada a causa de les diferències d’altitud i l’existència de dos tipus de sòl molt diferents (calcari i silici); la clisèrie altitudinal consta de tres estatges: 1) estatge inferior, fins a 1.000-1.200 m, amb plantes plenament mediterrànies; 2) estatge mitjà, entre 1.200 i 1.500 m, amb plantes submediterrànies, i 3) estatge superior, entre 1.500 i 1.800 m alt, amb vegetació muntanyenca d’influència mediterrània.

Penyacadell, castell de *

(Beniatjar, Vall d’Albaida)

Veure> castell de Benicadell  (antic castell).

Penya, sa

(Vila d’Eivissa, Eivissa)

Barri de la ciutat, extramurs, a l’antic puig de Santa Llúcia (l’alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port de llevant del barri més planer de la Marina. L’extrem oriental del barri s’interna en el mar (d’aquí parteix l’escullera que tanca el port).

Originàriament era un barri popular (la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada); s’ha anat convertint en una zona d’atracció turística, amb restaurants i botigues característiques.

Penya, Pere Jeroni de

(Binissalem, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1718)

Eclesiàstic. Fou canonge de la diòcesi de Palma. Destacà com a teòleg i hel·lenista. Ocupà el càrrec de conseller-jutge de competències del regne de València.

Penya, Maria Josepa

(Illes Balears, segle XIX – segle XX)

Poetessa. És autora de bon nombre de composicions de publicació esparsa.

Pensè, Verdina

(l’Alguer, 26 octubre 1913 – 5 gener 1984)

Joiera i pintora. Ha reeixit en l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer. Ha guanyat diversos premis en certàmens artístics italians.

D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer (1954), en fou directora.

Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos.

Pensat i Fet

(València, 19 març 1912 – 1972) 

Anuari publicat al març sobre temes exclusivament fallers. Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria (1912-36) i Ricard Sanmartín i Bargues (1940-72).

Publicà alguns números extraordinaris (1914-23) dedicats a festes locals (Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats).

Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39. Arribà a tenir un tiratge de 50.000 exemplars (1923) i tingué diversos imitadors.

Pensamiento de Valencia, El

(València, 7 juny 1857 – 30 maig 1858)

Setmanari. Dirigit per Antoni Aparici i Guijarro, era una rèplica d'”El Pensamiento de la Nación”, que dirigia a Madrid Jaume Balmes. Tractava de qüestions religioses, polítiques, literàries i científiques i fou plataforma important per a la creació del partit anomenat neocatòlic.

Hi col·laboraren Benet Altet i Ruate, Manuel Benedito, Lluís Miguel i Roca, Vicent Almazán, Joan Antoni Almela i Lleó Galindo i de Vera.

El seu caràcter d’oposició a les actituds governamentals (Narváez) li ocasionaren segrests de números i imposició de multes.

Pensaments, punta dels

(Cullera, Ribera Baixa)

Extrem meridional del cap de Cullera, en forma de promontori (cabeç dels Pensaments).

Penoso, el

(Sagunt, Camp de Morvedre)

Caseria, al sud de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l’assegador de Llíria.