Cala de la costa, a llevant de Portocristo.
Petita, cala -Mallorca-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Petit i Julià, Joan Crisòstom
(València, 1801 – 1845)
Polític i escriptor. Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant (1823) contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant (1844), morí perseguit.
Fundà el periòdic “La Tribuna”, col·laborà sota el pseudònim Delio al “Diario Mercantil de Valencia”, publicà Poesías (1829), la novel·la històrica Un sueño, els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia.
Petit Catalan, Le -1906-
(Perpinyà, Rosselló, 15 abril 1906 – 7 octubre 1906)
Diari. Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise, n’era director Numa Roustan. Hi col·laboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parés, Deslinières, entre altres.
Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català.
Petit Catalan, Le -1885/86-
(Perpinyà, Rosselló, 22 abril 1885 – 25 juliol 1886)
Diari radical-socialista. Malgrat que el seu lema fos “Una cançoneta nova, vos la diré”, no publicà res en català. Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d’informació.
En fou gerent J. Sales i s’imprimí als tallers de “Le Républicain”.
Petit, Bonaventura
(Prada, Conflent, 14 octubre 1811 – Perpinyà, 3 març 1901)
Compositor. Fou organista de la catedral de Perpinyà. Publicà un recull de nadales populars catalanes cantades al Rosselló.
Peters, Anna
(Bremen, Alemanya, 1932 – Dénia, Marina Alta, 27 febrer 2012)
Pintora. Anà a residir a Paterna (Horta). Després d’uns tempteigs figuratius s’adherí a l’informalisme. Abandonà aquesta tendència per participar, el 1964, a la constitució dels grups anomenats Crònica de la Realitat i Estampa Popular de València.
Són significatives les seves exposicions individuals a València (1960, 1964, 1965) i Madrid (1966).
Treballà també en decoració i disseny tèxtil i gràfic.
Pessons, estanys de
Conca lacustre, situat al límit de la Baixa Cerdanya, entre el pic de la Muga (al sud) i el port d’Envalira (al nord). Les aigües del vessant septentrional s’escolen cap a la Valira de Soldeu, que neix al circ de Pessons, i les del meridional, cap al Segre, que neix al vessant septentrional del Puigmal.
Aquests estanys són conseqüència de l’acció erosiva glacial. Les altures màximes són als dos pics homònims, que assoleixen 2.838 i 2.865 m.
Peset i Vidal, Joan Baptista
(València, 7 març 1821 – 27 juny 1885)
Metge i escriptor. Fill de Marià Peset i de la Raga. Va dirigir l’Hospital General i va ser catedràtic de la Universitat de València.
És autor del Bosquejo histórico de la medicina en Valencia (1876), Apuntes biográficos de D. Mariano Peset de la Raga (1878), Topografía médica de Valencia y su zona o apuntes para una medicina práctica valenciana (1878) i Apología de don Luis Bertrán (médicos. XVIII-XIX) (editada el 1910).
Fou el pare de Vicent Peset i Cervera.
Peset i Reig, Marià
(Godella, Horta, 19 agost 1934 – )
Advocat i historiador. Professor de la facultat de dret de la Universitat de València, ha treballat sobre la història de les universitats, el dret valencià, etc.
D’entre els seus treballs d’investigació destaca Inéditos de Gregorio Mayans i Siscar (1699-1781) sobre el aprendizaje del Derecho (1966).
Peset i Llorca, Vicent
(Sevilla, Andalusia, 8 octubre 1914 – València, 24 maig 1981)
Metge i historiador. Fill de Joan Baptista Peset i Aleixandre. Els seus primers estudis versaren sobre la transfusió de la sang, la narcolèpsia i les complicacions de la leucotomia; posteriorment s’especialitzà en psiquatria.
Obres principals: Nuevos datos sobre la psiquiatría española en el siglo XIX (1950), Andrés Piquer y la psiquiatría de la Ilustración (1956), La Universidad de Valencia y la renovación científica española (1687-1727) (1964), El Dr. Seguer (1702-1759) y la moderna historiografía médica española (1966-67) i Gregori Mayans i la cultura de la Il·lustració (1975).
