Vénda, dins la parròquia de Sant Francesc, que s’estenia a Migjorn.
Consta ja com a vénda el 1775.
Pi des Català, es
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Pi, cala
Cala de la costa, a llevant de la punta de Capicorb. Constitueix un canó enfonsat del torrent de cala Pi que davalla de prop de Capicorb.
Hi fou construïda una torre de defensa (torre de cala Pi).
Pi * -Conflent-
(Conflent)
Nom oficial del municipi de Pi de Conflent.
Philip, Bonaventura
(Vinçà, Conflent, 1805 – Perpinyà, 1872)
Teòleg. Estudià al seminari de Perpinyà, on s’ordenà el 1828. Professor d’ètica i moral fins al 1855. Des del 1841 era canonge de Perpinyà i vicari general honorari de la diòcesi el 1857.
És autor de quatre obres importants, en francès, sobre teologia i apologètica, impreses entre el 1849 i el 1867. La més popular fou el Dictionnaire de théologie morale (1857), molt estesa per França.
La seva doctrina es troba sobretot condensada en els quatre volums de Les conferences thélogiques, dogmatiques et morales (1867).
Peyró i Urrea, Joan
(Grau de València, Horta, 7 maig 1847 – València, febrer 1924)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual seria professor. Destacà en la seva tasca docent.
Fou pintor figurista i de gènere. També treballà com a decorador i conreà l’escultura.
El seu retrat, fet per Francesc Domingo, és al Museu de València.
Peyró i Mezquita, Antoni
(Onda, Plana Baixa, 17 juny 1882 – València, 10 juny 1954)
Ceramista, escultor i joier. Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita. Després produí també camafeus d’ivori i gemmes. Exposà bibelots de ceràmica a València (1925), on obrí una important manufactura.
El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques. El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica. Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians.
Fou el pare d’Antoni Peyró i Llop (València, 1909 – ? ) Ceramista. Continuà el taller del seu pare.
Peyró i Dauder, Jaume
(València, segle XIX – Madrid, 1874)
Periodista. Fundà “El Tarraconense”, dirigí “El Tío Nelo” (1862) i col·laborà al “Calendario Profético”, “El Radical” i fou redactor de “Los Dos Reinos” (1864-66).
Progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns.
Escriví els miracles de sant Vicent Ferrer, Lo fanàtic de Traiguera (1863) i La veu del cel (1863).
Peydró i Díez, Vicent
(València, 8 abril 1861 – 6 gener 1938)
Compositor i escriptor. És autor de lletra i música de diverses sarsueles, com Desde Pusol a Valencia i Flamencos y Peteneras. Com a director estrenà la majoria de les obres de Rupert Chapí. Col·laborà amb el mestre Valls a la creació del teatre líric valencià.
Escriví unes seixanta obres teatrals, com El gran petardo, Autor y mártir, Les Barraques, La chent de tró, El presilari, De Valensia al cel, Portfolio de Valensia, Carceleras, més tard portada al cine, Rejas y votos, La fiesta de la campana, Porta-Coeli, Arte y amor, El amo del mar i d’altres. És autor també de peces per a orfeó, piano i cant i piano.
Obtingué un premi al Certamen Internacional de Música de l’Exposició de València de 1910.
Peucalça *
Veure> el Carrer de Peucalça (veïnat).
Petrés, baronia de
(País Valencià, segle XV – )
Jurisdicció senyorial vinculada el 1410 a Andreu d’Aguiló, prèvia facultat reial, que l’havia comprada al rei el 1389 i hi havia començat a construir un castell.
Passà als Perpinyà, als Beneito, las Baciero, als Bassecourt, barons de Maials, i als Sandoval.
