Antic terme, esmentat el segle XIV.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Vénda, dins la parròquia de Santa Agnès de Corona.
Contrada fisiogràfica, la més extensa i que ocupa el centre i l’est de l’illa, entre es Raiguer i les serres de Llevant i Migjorn, al sud de la badia d’Alcúdia i al nord-est de la de Palma.
Els materials miocènics i eocènics estan coberts essencialment d’una màquia de garric i olivella, substituïda per conreus de cereals i ametllers, tret de les hortes de sa Pobla i de Palma de Mallorca.
El mercat tradicional, Sineu, al centre des Pla, ha estat desbancat pel de Manacor vora les serres de Llevant, i pels de Palma de Mallorca i Inca, ja dins es Reiguer.
el Pla * (Àger, Noguera) Veure> Santa Maria del Pla (antiga església).
el Pla (Benavarri, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu del Pla) de l’antic municipi de Purroi.
el Pla * (Castellfollit del Boix, Bages) Veure> Santa Maria del Pla (caseria i capella).
el Pla (Torrent, Baix Empordà) Caseria, al nord-est del poble.
el Pla * (Torrent de l’Horta, Horta) Veure> Sant Vicent del Pla (parròquia del Mas del Jutge).
(Cabanes de l’Arc, Plana Alta)
Veure> arc de Cabanes (monument romà).
(València, 20 novembre 1837 – 20 agost 1890)
Escriptor i polític. Lluità a la Revolució de Setembre i posteriorment s’establí a Madrid, on dirigí el diari “La Nación”. Fou president de Lo Rat Penat.
Com a impulsor de la Renaixença a València, publicà poemes i contes, a part d’unes quantes novel·les romàntiques i de fulletó, escrites en llengua castellana.
(València, 6 febrer 1792 – Madrid, 1870)
Metge i botànic. Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), fou catedràtic, des del 1829, de Matèria Mèdica.
Dirigí el Jardí Botànic de València (1820-67), el reféu de les destrosses produïdes per la Guerra del Francès, i començà a publicar el catàleg de llavors, Enumeratio plantorum horti botanici valentini (1856).
Fou rector de la universitat (1859-67) i president de l’Acadèmia de Medicina (1848-55 i 1857-67). Escriví Elogio histórico de Antonio José Cavanilles (1830).
(Xella, Canal de Navarrés, 25 març 1901 – València, 4 febrer 1989)
Polític i promotor cultural. Presidí la Joventut Valencianista i seguí l’escissió liberal i nacionalista que el 1923 se separà d’Unió Valencianista Regional, amb ells promogué la creació de la revista “València Nova”.
Col·laborà a “El Crit de la Muntanya”, “Nostra Parla” i “La Correspondencia de Valencia”. Fundà i dirigí (1928) l’editorial l’Estel i fou un dels directors de “Taula de lletres valencianes”, des d’on impulsà la unificació ortogràfica del català per al País Valencià (acordada el 1932). Participà activament en la publicació d’“El Camí”. Secretari general de Proa (1935), col·laborà en el seu òrgan, “Timó”.
Membre fundador de l’Agrupació Valencianista Republicana, dirigí “Avant”. Formà part de la delegació valenciana al II Congrés Internacional de Defensa de la Cultura (1937). Promogué la represa de l’Estel (1962) i fou president de la Fundació Gaietà Huguet i de la societat de publicacions Bibliovasa.
(Sóller, Mallorca, 1850 – 1936)
Pintor. Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps.
Fou un típic exponent d’un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l’obra de Santiago Rusiñol i de Joaquim Mir.
(Illes Balears, segle XVI – 1626)
Frare dominicà. Prengué hàbit a Palma de Mallorca el 1592. Fou prior del seu convent i síndic del regne de Mallorca davant el rei Felip III.
Ocupà els càrrecs de consultor i qualificador de la inquisició i més tard, el 1620, el d’inquisidor general.
