(València, 31 març 1917 – 7 novembre 1931)
Setmanari publicat en dues èpoques. Durant la primera (31 març a 5 maig 1917) el dirigí Josep Maria Bayarri i comptà amb la col·laboració de diversos escriptors.
Reaparegué el 1931 (4 juliol – 7 novembre), com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista.
Antic municipi, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, creat el 1837, fou annexat a l’actual el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València.
Conjunt monumental, a imitació del Poble Espanyol de Barcelona, construït el 1967 sota la direcció de Fernando Chueca Goitia.
Té una extensió de 25.000 m2, i reprodueix un centenar d’edificis, majoritàriament d’Andalusia i Castella. Té una sala de congressos.
Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d’informació i turisme.
el Poble de Dalt * (Marina Baixa) Veure> Benimantell (poble).
el Poble de Dalt * (Tàrbena, Marina Baixa) Veure> Tarbeneta (antic nucli).
el Poble de Dalt (la Vall d’Uixó, Plana Baixa) Un dels dos nuclis principals de la ciutat.
el Poble de Baix * (Marina Baixa) Veure> Tàrbena (vila).
el Poble de Baix * (la Vall de Laguar, Marina Alta) Veure> Campell (poble).
el Poble de Baix (la Vall d’Uixó, Plana Baixa) Un dels dos nuclis principals de la ciutat.
(Andorra la Vella, 1 desembre 1974 – 30 abril 1993)
Diari. És el primer del Principat d’Andorra i també el primer editat en llengua catalana després de la guerra civil espanyola.
El 1977 passà a setmanari i després s’ha difós sovint encartat en d’altres diaris (“El Noticiero Universal”, “Diario de Barcelona”, “Avui”).
(València, segle XVI)
Humanista. Residí a París des del 1509. Amic de Lluís Vives, aquest l’elogia prop d’Erasme com a excel·lent matemàtic i humanista.
Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V. Fou professor al col·legi de França.
Publicà De usu astrolabi compendium (París, 1514, 1527, 1546, 1556).
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Raval.
(Benicàssim, Plana Alta, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial. Centrada en el castell de Montornès, que comprenia, a més, la Pobla Tornesa i Benicàssim. El 1515 fou comprada pels Casalduc.
El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran. La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa. El títol continua en llurs descendents, cognominats Vallès.
(o Sant Miquel de la Pobla) Poble, a l’esquerra del riu de les Truites, límit amb Aragó.
La seva església (Sant Miquel) conserva l’important retaule gòtic (segle XV) de Sant Miquel, de Bernat Serra.
