Caseria, al nord del terme.
(Illes Balears, 1745 – 1821)
Filòsof i frare dominicà. És autor d’un Philosophia, en la qual atacava l’ideari de Gassendi i de Descartes.
Les seves doctrines es manifesten rígidament fidels al tomisme.
Muntanya eminent (1.410 m alt), de forma piramidal molt destacada, que s’aixeca sobre els raiguers i tossals costaners, a la serralada Subbètica, situada entre el riu de Sella i el Guadalest, al sud-est de la serra d’Aitana. Hi brollen abundoses fonts.
Una escletxa prop del cim, anomenada per alguns Coltellada de Rotllan, serveix de referència per a les enfilacions dels mariners.
Veïnat, al sud del poble.
Veure> Sant Martí de Puigbó (antiga parròquia rural).
Veure> Santa Magdalena de Puigbarral (església medieval).
(València, 13 gener 1854 – 7 agost 1911)
Escriptor. Fundador i impulsor de “Lo Rat Penat”, publicà poemes renaixentistes, que aplegà a Lliris i cards.
Com a erudit, publicà, en col·laboració amb F. Martí i Grajales, Orígens del gravat en València (1883) i Estudio històrico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883). Publicà també estudis sobre gramàtica i ortografia del valencià.
(Tírig, Alt Maestrat, 18 març 1865 – Vinaròs, Baix Maestrat, 21 novembre 1919)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fou pensionat per la diputació provincial per a completar estudis a Madrid. El 1889 anà també pensionat a Roma, on s’estigué fins el 1900. Passà per París i per Barcelona i el 1905 s’establí a Vinaròs.
El seu estil s’inclou en el fortunyisme. Fou un eminent aquarel·lista.
Una important col·lecció d’obres seves fou donada pels seus fills (1975) a la diputació de Castelló de la Plana, destinada al futur Museu Provincial de Belles Arts.
(Felanitx, Mallorca, 1813 – Puerto Rico, 2 gener 1894)
Prelat. Fou bisbe de Puerto Rico. A les Corts constituents de 1869 representà a Madrid l’illa esmentada, com a senador i diputat.
