Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Puig i Mas, Valentí

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 abril 1949 – )

Escriptor i crític literari. Col·laborador habitual en diaris i revistes.

Ha destacat com a assagista des de Bosc endins (1982), dietari sense datar, compendi de narrativa i reflexió, fins a títols com Vicis dels temps (1990), Annus horribilis (1993), l’estudi sobre Josep Pla L’home de l’abric (1998, premi Josep Pla) i Cuando sea rey (1999).

Ha conreat també la narrativa amb Dones que fumen (1983), Somni Delta (1987, premi Ramon Llull) i Maniobres privades (1999), i la poesia amb L’estiu madur (1985).

Puig i Esteve, Lluís

Deixa un comentari

(l’Alcúdia, Ribera Alta, 9 abril 1915 – València, 31 juliol 1990)

Esportista. Professor d’educació física i directiu d’esports, tingué molts càrrecs públics com ara les presidències de les federacions valencianes de ciclisme, natació, beisbol i hoquei.

Fou seleccionador nacional de ciclisme i director de l’equip espanyol d’aquest esport. Fou president de la Federación Española de Ciclismo, membre del Comitè Tècnic de la Federació Internacional de Ciclisme Professional i del Comité Olímpico Español.

Puig i Espert, Francesc

Deixa un comentari

(València, 27 novembre 1892 – Asnières sur-Seine, Illa de França, 1 març 1967)

Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalano-aragonesa. Professor d’institut, participà en la fundació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.

Secretari de la Joventut Valencianista Republicana (1915); fundador del partit radical socialista a València. S’exilià a França el 1939.

Publicà les narracions Raça vençuda (1915) i Nits d’hivern (1919) i els volums poètics Les jornades (1920, amb pròleg de J.M. López-Picó), Esberles del cor (1914) i Hortolans (1967). Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima.

Puig i de Samper, Josep Maria

Deixa un comentari

(València, 8 desembre 1753 – Madrid, 25 novembre 1834)

Advocat i polític. Fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca i, més tard, regent de la de Saragossa (1794), d’on passà a la de Granada (1800).

Fou també membre del Consell Reial de Castella (1804), regent del Regne per les Corts de Cadis (1810) i ministre del Tribunal Suprem de Justícia (1814-24). Durant la minoritat de la princesa Isabel fou nomenat membre del Consell de Govern.

Entre els seus escrits excel·leix Sobre la importancia de la administración de justicia en lo criminal (1801).