Despoblat.
Llogaret, al límit amb el municipi de Tor-la-ribera.
(Benifallim, Alcoià / la Torre de les Maçanes, Alacantí)
Alineació muntanyosa (1.252 m alt), al límit de les dues comarques.
Caseria, al sud de la vila, a la dreta del riu de Montnegre, al peu del Maigmó.
Veure> Santa Eulàlia de Ronçana (poble i municipi).
Nom antic del terçó de Marcatòsa.
(Sagunt, Camp de Morvedre, 26 gener 1778 – València, 12 juny 1812)
Guerriller. Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià.
Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Saix, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts.
Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.
(València, segle XVIII – segle XIX)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Ensenyà al seminari de Múrcia. El 1824 era paborde de la seu valenciana.
És autor de les obres De latinitate linguae traendae praeclara et optima ratione (1780), De philosophicis disciplinis generosae juventuti publicorum munerum cupidae, maxime accomodatis (1781), De Phisicae experimentalis proestantia et utilitate (1782) i De sacrae oratoriae dignitate adserenda (1783), així com d’alguns sermons notables.
(Prada, Conflent, 24 agost 1854 – 5 març 1933)
Escriptor i polític. Fou veguer d’Andorra (1886). Era cavaller de la Legió d’Honor.
És autor de poesies i de treballs monogràfics sobre temes andorrans.
(Dolores, Baix Segura, 1906 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. Ha estat periodista molt actiu i director de diversos diaris de ciutats petites. És autor de poesies, obres teatrals i narracions.
En la seva producció destaquen la comèdia Don Martín de Paracelso (1945) i el recull de contes A media voz (1954).
