Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Sales i Alcalà, Agustí

(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.

Sales, Miquel

(Catí, Alt Maestrat, 1695 – València, 1761)

Eclesiàstic. Molt entès en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d’un nou llibre d’himnes a la seu valenciana.

Important mestre de l’escola musical de Catí.

Sales, Lluís

(València, 1745 – Navaixes, Alt Palància, 1807)

Eclesiàstic. Frare dominicà, prengué l’hàbit el 1761. Del 1770 al 1790 fou missioner a Califòrnia.

És autor d’unes Noticias de la California (1794) i d’altres obres que restaren inèdites.

Sales, Joan

(País Valencià, segle XVI)

Escultor. Era seguidor de Damià Forment. Conreà l’escultura religiosa.

Sales, illa d’en

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Illot de la costa meridional, davant Portals Nous.

Sales, Francesc

(Catí, Alt Maestrat, 1668 – València, 1736)

Cronista. Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València.

Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades (del 1516 al 1700), original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà.

Salerm *

(Juià, Gironès)

Veure> Sant Joan Salerm  (antic santuari).

Saler, el

(València, Horta)

Llogaret, prop de la costa, al sud del poble de Pinedo (de la parròquia del qual depèn l’església de Sant Pasqual), davant l’extensa platja del Saler i al costat de la Devesa de l’Albufera.

Inicialment es trobava al cordó litoral que separava la mar de l’Albufera, però els aterraments fets per a l’aprofitament agrícola d’aquesta han convertit les terres vers l’oest en terres d’arròs.

Les recents urbanitzacions de tipus turístic, així com els incendis forestals, han posat en perill l’equilibri ecològic de la Devesa. Pertany a l’antic terme de Russafa.

Salenques, vall de les

(Montanui, Ribagorça)

Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).

És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.

Salelles, Sebastià

(Gandia, Safor, 1576 – Malta, 1666)

Canonista i jesuïta (1590). El 1611 passà a Malta, on professà en la Companyia de Jesús el 1614.

Ensenyà durant divuit anys la teologia moral i fou consultor de la inquisició de Malta, on gaudí de l’amistat del gran mestre Alofi de Wignancourt i de l’inquisidor i delegat apostòlic (1635-39) Fabio Chigi (després papa Alexandre VII), el qual en les seves Musae iuveniles (Anvers, 1654) l’exhortava a enllestir l’obra De materiis tribunalium S. Inquisitionis (en tres volums, Roma 1651-56).