Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Santa Magdalena del Puig

(Inca, Mallorca Raiguer)

(o Santa Magdalena d’Inca)  Santuari, situat al puig d’Inca, prop de la ciutat. L’actual església fou erigida al segle XVI i renovada en moltes ocasions; és envoltada d’un casal que fou convent, residència de donats i escola.

Existia ja a la fi del segle XIII; el 1308 era regit per un donat, i així continuà fins el 1402, que s’hi establí una comunitat femenina, que hi subsistí pocs anys. Vers el 1490 s’hi instal·là una comunitat de clarisses urbanianes, que fou reemplaçada per jerònimes el 1530. La nova comunitat hi residí només quatre anys.

Després la casa de l’ermità es destinà exclusivament a col·legi, funció que ja tenia el 1494 quan hi residien, en una part de l’edificació, les clarisses urbanianes. L’escola era regentada per un sacerdot, que era a la vegada custodi de la capella i tenia mestres seglars que ensenyaven humanitats.

Funcionà fins al principi del segle XVIII, època en què l’ermita tornà a ésser regentada per donats sota la cura dels consellers i rectors d’Inca. Finalment el 1931 s’hi establí un grup d’ermitans de la congregació diocesana de Sant Pau i Sant Antoni.

És lloc de devoció ancestral dels habitants d’Inca, fins al punt que el 1434 el bisbe de Mallorca decretà festa de precepte per a Inca la diada de Santa Magdalena, que hom acudia en massa a l’ermita.

Santa Magdalena de Veda

(Sureda, Rosselló)

(ant: de Vesa)  Antiga església romànica, molt malmesa, al sud del terme, a l’esquerra de la riera de la Font de l’Orri (l’antiga aigua de Vesa), a l’aiguabarreig amb la riera de les Moixoxes.

És esmentada ja el 1143.

Santa Magdalena de Soriguera

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Antiga església, desapareguda.

Santa Magdalena de Montpeller

(Xàtiva, Costera)

Antic monestir de donades i després de cistercenques, construït sobre l’antiga aljama jueva de la ciutat el 1320.

El monestir fou fundat inicialment a Alzira (Ribera Alta) el 1273, amb la protecció de Jaume I el Conqueridor, amb monges vingudes del Montsant, sota el nom de Santa Magdalena de Montpeller. Les monges, inicialment donades, es transformaren aviat en cistercenques sota la protecció de l’abat de Valldigna.

El 1320, ja cistercenques, es traslladaren a l’antiga aljama de Xàtiva, on continuaren amb el mateix nom sota el règim d’una abadessa. La comunitat era formada per 13 monges. A la fi del segle XVI hi hagué oposicions i tibantors perquè les monges es negaven a acceptar la clausura disposada pel concili tridentí, que acabaren amb la dissolució de la comunitat vers el 1575.

El 1580 el seu edifici fou ocupat pels monjos de Simat.

Santa Magdalena de Malosa

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

Antiga església, esmentada el segle XV.

Santa Magdalena, riu de *

(Pallars Sobirà)

Veure> el Romadriu  (afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa).

Santa Magdalena * -Gironès-

(Aiguaviva, Gironès)

Veure> el Temple de Santa Magdalena  (antiga casa templera).

Santa Lucia, marquesat de

(Sicília, Itàlia, segle XVII)

Títol concedit el 1700, per Carles III de Catalunya al regne de Sicília, al senador Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma, nét del primer príncep de Vallgornera.

Santa Llúcia de Mancor

(Mancor de la Vall, Mallorca Raiguer)

Santuari, al nord de la vila, dominant la vall.

L’església, esmentada ja el 1275, és una de les més antigues de l’illa. El 1603 fou donada al municipi de Selva de Mallorca; durant alguns any hi hagué ermitans.

Fins el 1925, any de la segregació de Mancor, tingué lloc un pelegrinatge anual del poble de Selva en compliment d’una promesa feta pels jurats.

Santa Llúcia de Manacor

(Manacor, Mallorca Llevant)

Antiga ermita, al sud de la ciutat, al cim del puig de Santa Llúcia, anomenat així d’antic.

El 1652 ja hi havia una casa on els jurats volien establir una escola de gramàtica; del 1750 al 1773 s’hi establiren els ermitans de Sant Pau (que li donaren el nom d’ermita de la Concepció).