Antic castell, al voltant del qual es bastí el poble.
Santa Llúcia, castell de -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Santa Llúcia * -Alt Empordà-
Veure> Sant Miquel de Solans (santuari).
Santa Llúcia -Marina Alta-
Caseria, a 2,5 km de la ciutat, al voltant de l’ermita de Santa Llúcia.
Santa Helena -Alt Maestrat-
(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)
Església i caseria, a l’oest de la vila.
Santa Gertrudis de Fruitera
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
(vulg: Santa Lletrudis) Parròquia de l’interior de l’illa, de població disseminada, centrada en un petit nucli, al voltant de l’església parroquial de Santa Gertrudis, creada per la divisió del 1785.
Santa Gemma -Vall d’Aran-
Despoblat, a l’antic municipi de Vilac.
Santa Faç, la
Santuari i antic monestir.
La primitiva església s’aixecà el 1490 per guardar una relíquia de la Santa Faç del Crist, que segons tradició hauria passat de Jerusalem a Xipre i d’aquí a la capella del papa a Roma. El 1489 l’havia fet portar a Alacant amb motiu d’una secada el rector de Sant Joan d’Alacant Pere Mena, a qui n’havia fet donació un cardenal. Es tracta en realitat d’una icona bizantina que hom pretén que es pintà sobre el drap amb què la Verònica eixugà la faç del Crist.
Prop del santuari s’aixecà un monestir de jerònims que fou reemplaçat el 1518 per l’actual convent de monges de Santa Clara. Durant la segona meitat del segle XVIII es reedificà el santuari i el monestir.
La ciutat d’Alacant ha venerat sempre aquesta relíquia que es traslladava a la ciutat amb motiu de les calamitats públiques (pestes, secades, etc). El patronat del santuari pertany a la ciutat.
Entorn del santuari s’edificà un grup de cases que forma l’actual poblet de la Santa Faç.
Santa Eulària de Mallorca
(o Santa Eulàlia) Església parroquial, situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX. Hom utilitzà durant el segle XIII una antiga mesquita (el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca). El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau.
L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del segle XIII; fou la més important de la ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne. Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoïdals (com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca).
Les columnes de la nau són octogonals; inicialment només tenia cinc crugies: la cinquena sembla del començament del segle XV. Les capelles de la façana i l’acabament de la coberta són del segle XVI (aquesta hagué d’ésser refeta a mitjan segle XVII). La torre meridional, del 1894, obligà a desplaçar la rosassa de la façana.
El 1520, a l’indret de l’antic ossari, fou oberta la plaça Nova o plaça de Santa Eulària.
Santa Eulària, riu de
(Eivissa)
Curs d’aigua, l’únic permanent de les Balears.
Neix al nord de l’illa, entre Sant Miquel de Balansat i Santa Gertrudis de Fruitera, i desemboca a la costa oriental, dins el terme de Santa Eulària des Riu, sota el puig de Missa.
Santa Eulària, quartó de
(Eivissa, segle XIII – segle XIX)
Un dels quartons en què era dividida l’illa. En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona (i aixó explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut).
Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab. N’era el centre Santa Eulària des Riu.
