Llogaret i santuari (Nuestra Señora de las Virtudes), 6 km a l’oest de la ciutat, al peu del cabeç de La Virgen.
Fins a l’exclaustració del segle XIX hi hagué una comunitat d’augustians calçats. En honor d’aquesta imatge, patrona de Villena, se celebra anualment una festa de moros i cristians.
(Las Pedrosas, Aragó, 1698 – València, 1746)
Metge i escriptor. Estudià a la Universitat de València, on es doctorà i fou catedràtic. També fou metge de l’hospital general de la ciutat.
Publicà obres de tema mèdic, com Tirocinimo práctico médico-químico-galénico (1737), Palma febril médico-práctica (1739) i Manual de cirugía práctica (1743), que foren reeditades.
Veure> Palau de la Virreina (edifici rococó).
Veure> la Torre de Bava (caseria).
Despoblat, al sud-oest del terme.
Despoblat.
Cala de la costa, al sud de cala Magraner.
(Alacant, 7 febrer 1836 – 15 març 1908)
Escriptor. Fou cronista oficial d’Alacant.
És autor dels estudis Crónica de la muy ilustre y siempre fiel ciudad de Alicante (1876) i Rebelión militar de 1844 en Alicante (1899).
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1651)
Historiador i eclesiàstic.
El 1645 enllestí una mena de crònica titulada Notícia exacta i verídica de tots els successos memorables que s’han esdevingut en el regne de Mallorca des de l’any del Senyor 1636.
(Tuïr, Rosselló, 18 juliol 1873 – Perpinyà, 14 agost 1952)
Escultor i escriptor. Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura. S’abocà a un art anti-acadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom a detectat l’influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze.
Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l’arrelament a la seva Catalunya, sense fer distincions entre un o altre estat: aprofità la tradició ceramista de Quart d’Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé.
Exposà a Barcelona (Sala Parés) el 1905. Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d’El Greco actualment al Louvre de París. Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló.
La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinya i al d’Art Modern de Barcelona. Amb Josep Sebastià Pons escriví La font de l’Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.
Dades dels Països Catalans 