Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Violet, Gustau

3 Respostes

(Tuïr, Rosselló, 18 juliol 1873 – Perpinyà, 14 agost 1952)

Escultor i escriptor. Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura. S’abocà a un art anti-acadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom a detectat l’influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze.

Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l’arrelament a la seva Catalunya, sense fer distincions entre un o altre estat: aprofità la tradició ceramista de Quart d’Onyar per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé.

Exposà a Barcelona (Sala Parés) el 1905. Descobrí i revalorà a Prada el Crucifix d’El Greco actualment al Louvre de París. Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló.

La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinya i al d’Art Modern de Barcelona. Amb Josep Sebastià Pons escriví La font de l’Albera, que fou estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.

Violat, Manuel

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII)

Arquitecte. Dirigí les obres de l’església de Santa Maria d’Alacant, notable per la seva decoració amb columnes salomòniques.

Violant de Gandia i d’Arenós

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Dama. Era filla del duc Alfons I de Gandia i de Violant d’Arenós. Germans seus foren Alfons II de Gandia i Pere de Villena.

Es casà amb el seu cosí Jaume de Prades. En tingué dues filles: Violant, casada amb Bernat Joan de Cabrera, i una altra de maridada amb el comte de Ventimiglia.

Viola -Alacantí-

Deixa un comentari

(la Torre de les Maçanes, Alacantí)

Caseria.

Vinyoles, Narcís

4 Respostes

(València, vers 1445 – 1517)

Escriptor. Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de la ciutat, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499).

Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. És també autor de poesies en “llengua toscana”.

A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510).

Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d’amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d’una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497).

Vinyoles, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Monjo cartoixà i predicador. Professà a la cartoixa de Montalegre. Fou prior de Valldemossa i de Valldecrist i vicari i procurador de Montalegre.

És autor d’un sermonari (Sermones varios), la majoria de sermons del qual són en català.

Vinyola, la

2 Respostes

(Enveig, Alta Cerdanya)

Poble, al sud del terme, vora el riu d’Aravó, poc abans del límit amb la Baixa Cerdanya.

El lloc és esmentat per primera vegada el 1521. Era anomenat Santa Eugènia.

Vinyes i Barnoya, Narcís *

Deixa un comentari

Veure> Narcís Viñas i Barnoya (metge i escriptor català, segles XVIII-XIX).

Vinyes, Joan Baptista

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Arquitecte. Juntament amb Josep Mínguez, és el millor dels deixebles i continuadors de Joan Pérez i Castiel. L’única etapa d’activitat plenament coneguda és la que abraça la construcció de la torre de Santa Caterina de València, possiblement la torre barroca més interessant del regne (1688-1705).

Al marge d’aquesta obra construí la portada de l’església parroquial de Vinaròs i col·laborà en l’ampliació de l’església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt.

Vinyau, Joan

Deixa un comentari

(Portugal ?, segle XV – València, segle XVI)

Impressor. Possiblement d’origen portuguès, resident a València almenys des del 1513, que era en relació amb l’impressor Jordi Costilla. El 1517 estava ja instal·lat per compte propi.

S’ha conservat obres impreses per ell fins el 1529, entre les quals una de Ramon Llull (Liber de conceptu viriginali, 1518), però amb clar predomini d’obres literàries castellanes, de poesia (li és atribuïda la impressió clandestina del Cancionero de obras de burlas, el 1519), novel·les cavalleresques i comèdies. En català imprimí el Baculus clericalis de Bartomeu Cucala (1524).