(Milà, Itàlia, 17 juliol 1912 – Pollença, Mallorca, 17 juliol 2000)
Pintor. Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti.
Des del 1964 feu estades periòdiques a Mallorca.
Veure> Sant Julià Sassorba (poble).
(Sassoferrato, Itàlia, segle XII – València, 1231)
Frare franciscà. Màrtir, venerat com a sant. Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València.
Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Sa’īd ‘Abd-al-Rahmān.
Sasserra * (Bages) Veure> Sant Feliu Sasserra (poble i municipi).
Sasserra * (Castellcir, Moianès) Veure> Santa Coloma Sasserra (poble).
Sasserra * (Torà, Solsonès) Veure> Santa Maria Sasserra (llogaret).
Sasserra * (Vallès Oriental) Veure> Vilalba Sasserra (antic nom de l’església parroquial).
Caseria, a l’antic terme de Cornudella de Valira, al nord de Ribera de Vall.
(Vila-real, Plana Baixa, 3 novembre 1876 – Xàtiva, Costera, 21 juliol 1971)
Erudit i escriptor. Col·laborador de “Terra Valenciana” (1882-1909), “Cultura Valenciana” (1909) i “Lo Rat Penat” (1911).
Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).
(Favanella / Jumella, Carxe)
Caseria, al límit dels dos municipis, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe.
És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella.
Cova, que fou habitada intensament durant el neolític i que ha proporcionat un dels conjunts més importants de ceràmica neolítica, impresa (cardial i afins), del País Valencià.
Fou excavada vers el 1925 per F. Ponsell, d’Alcoi, i publicada per Julià San Valero (1950). Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.
Veure> Sant Martí Sarroca (poble i municipi).
(Alaquàs, Horta, 1677 – País Valencià, segle XVII)
Frare mínim. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta disciplina. Ingressà després a la congregació de Sant Felip Neri.
Tingué part molt important a la pacificació del motí de llauradors de València de juny de 1663. Proposat per al bisbat de Sogorb, no l’acceptà.
És autor de sermons i d’escrits filosòfics.
