Veure> Sant Vicenç Sarriera (antiga ermita).
Sarriera * -Osona-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sarrient
(Castelló de Rugat, Vall d’Albaida)
Casa i antic lloc, en part als termes de la Pobla del Duc, Llutxent i Aielo de Malferit.
Sarrià, Gonçal Peris de
(País Valencià, segle XV)
Pintor. Fou probablement deixeble de Marçal de Sax. El 1432 era un dels artistes que decoraven les parets de la capella major de la seu de València. Cinc anys després degué realitzar el bell retaule dit de Berenguer Martí de Torres, a la cartoixa de Portaceli.
El seu fill, anomenat igualment Gonçal Peris de Sarrià, és autor del Sant Jordi de Xèrica, de qualitat inferior a la mostrada pel pare.
Sarrau, Jaume Emili
(Perpinyà, 24 juny 1837 – París, França, 10 maig 1904)
Químic i físic. Estudià a l’École Polytechnique de París, on més tard (1883) fou professor. S’especialitzà en explosius i pòlvores i el 1886 ingressà a l’Académie des Sciences.
Publicà obres com Recherche théorique sur les effets de la poudre (1875), Cours d’artillerie (1893) i Introduction à la théorie des explosifs (1893).
També estudià la llum polaritzada i la compressibilitat dels gasos.
Sarral, Francesc i Jaume
(Morella, Ports, segle XV – País Valencià, segle XV)
Germans pintors. Ambdós col·laboraren amb Valentí Montoliu.
Sarraica *
Veure> Zarraica (despoblat).
Sarracossano, El
(Palma de Mallorca, 1868 – 1873)
Calendari bilingüe. A més del clàssic judici de l’any, incloïa també treballs literaris, entre molts d’altres, de Bartomeu Ferrà. Tingué una gran popularitat a Mallorca.
Sarrà, Cristòfor
(Palma de Mallorca, segle XVIII)
Teòleg lul·lista. Doctor en medicina.
La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae (Palma, 1742), provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins: Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver. Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lul·liana Rafael Armengual en Veritas investigata doctrinae… Raymundi Lulli (1743).
Sarra *
Veure> Zarra (poble i municipi).
Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, Manuel
(Castella, vers 1600 – Càller, Sardenya, 21 juny 1668)
Lloctinent de València (1659-63) i virrei de Sardenya (1665-68), setè marquès de Camarasa. A València intervingué en la revolta dels Llauradors de l’Horta contra els jurats de la ciutat del 1663 a favor dels primers.
En ésser nomenat virrei de Sardenya (1665) convocà corts, que dissolgué pel maig de 1668 recolzat en el noble Artau d’Alagó, marquès de Villasor, davant la popularitat creixent d’Agustí de Castellví i de Llança, marquès de Làcon, cap de la facció de la noblesa sarda oposada a la política castellana.
Acusat per la veu popular com a responsable de l’assassinat de Castellví (20 juny), fou assassinat al seu torn, als carrers de Càller. La causa d’aquest assassinat, considerat com a intent de rebel·lió contra la corona, fou dirigida pel nou virrei Francesco di Tutavilla, duc de San Germano.
Foren els principals acusats la vídua de Castellví, Francesca Setrilles (que s’havia casat amb Silvestre Aimeric tres mesos després de la mort del marit), la qual aconseguí de fugir; Silvestre Aimeric, Francesc Cao i Francesc Portuguès, els quals foren morts en una emboscada a l’illa Rossa (prop de Castell Aragonès); Jaume Artau de Castellví (cosí d’Agustí), el qual fou decapitat; Gaví Guixoni i Antoni Brondo, condemnats a mort; el jurisconsult Carles Dehonetto, ajusticiat; foren empresonats o exiliats uns 60 nobles i eclesiàstics i exiliats els bisbes de Càller i d’Ales. Des d’aleshores, Càller i l’Alguer tingueren guarnició.
Els assassinats donaren lloc a una apassionada i polèmica literatura a partir del mateix segle XVII.
