(Canals / Cerdà / Xàtiva, Costera)
Territori de la Foia de Cerdà, repartit en petits enclavaments dels tres municipis.
Saurina
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Saura i Morell, Joan Miquel
(Ciutadella, Menorca, 28 gener 1670 – 1 juliol 1729)
Cavaller. Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip V de Borbó a l’illa.
Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil.
Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.
Saura i Llorens, Alfons
(Alcoi, Alcoià, 1929 – )
Pintor, ceramista i gravador. Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando (Madrid). Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes. Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives. Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino.
Treballa l’oli i les tècniques mixtes. Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural. Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea -on visqué i treballà-, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra (1976).
Té obra en col·leccions particulars, al Museu del Casal de Sant Jordi d’Alcoi i al palau de la diputació d’Alacant.
Saura i Eymar, Rafael
(Maó, Menorca, 10 desembre 1813 – 18 novembre 1871)
Metge. S’especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la universitat de Madrid. El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès.
Fou metge de cambra d’Isabel II de Borbó i senador. El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’estat espanyol.
Saura, son
Antic lloc o possessió, situat prop de la costa de Migjorn.
Dins el seu territori hi ha l’antiga torre Saura, de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d’estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura.
A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura, de sorra fina.
Saura, Sebastià
(Menorca, segle XVI)
Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip d’es Castell. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior.
Saura, Miquel
(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVI)
Gramàtic. Ensenyà a València, Pamplona i altres ciutats.
Publicà Grammaticae tabulae (1564), De constructione octo partium orationis institutio brevis (1566), Libellus de figuris rethoricis (1567) i Syntaxis cum obervationibus (1569).
Saura, Joan Antoni
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
Saura, Domènec
(Llucena, Alcalatén, segle XVII – 1715)
Pintor i eclesiàstic. S’inicià en la pintura després d’ordenar-se sacerdot, a una edat ja avançada.
És autor de nombroses natures mortes i d’obres de temàtica religiosa: Mort de Sant Pasqual Bailon, a Vila-real; Sant Nicolau, a Llucena.
Saura, arenal de son *
Veure> s’Olla (platja).
