(País Valencià, segle XVII)
Metge. Fou catedràtic de prima a la facultat de València. El 1666 era jubilat.
És autor de diversos escrits professionals i docents, que restaren inèdits.
Segura, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Segura, el -riu-
(País Valencià)
Riu (325 km) del vessant mediterrani. Neix a la serra de Segura (Andalusia) i desemboca per Guardamar (Baix Segura). Pel cabal, la conca i la longitud és un riu relativament modest.
El règim és nivo-pluvial mediterrani, determinat, bàsicament, per les precipitacions de la seva elevada i plujosa capçalera, ja que els afluents són de cabal escàs i irregular. El règim dels sectors mitjà i baix és molt divers; el cabal absolut disminueix a causa dels canals derivats per als regatges i hi ha fortes crescudes tardorenques que poden provocar terribles inundacions.
Tradicionalment el sistema de regatge ha consistit en un sistema elemental de canals i sèquies, que fou perfeccionat amb la construcció d’una sèrie d’embassaments reguladors que permeten d’aprofitar més exhaustivament les aigües del riu (Fuensanta i Cenajo, al Segura, i Talave i Camarillas, al Mundo).
Segura, Antoni
(Xàtiva, Costera, 1846 – València, 1926)
Baríton. Emprà el nom artístic d’Adolfo de León Ocampos. Estudià a Madrid i a Itàlia.
El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani, de Verdí, i assolí un èxit sorollós; actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals d’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc.
El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod. Es retirà el 1885 i s’establí a València.
Segur * -Pallars Jussà-
(la Pobla de Segur, Pallars Jussà)
Veure> el Puig de Segur (antic poble i església).
Seguí i Valls, Josep
(Alcoi, Alcoià, segle XIX)
Dirigent obrer internacionalista. Teixidor de llana, fou un dels organitzadors de la federació local d’Alcoi adscrita a la Primera Internacional i el 1872 passà a formar part del Consell General de la Unió Manufacturera.
El 1873 fou elegit membre de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, i pel juliol de 1873 fou un dels dirigents de la insurrecció internacionalista d’Alcoi.
Seguí i Seguí, Tomàs
(Esporles, Mallorca, 24 desembre 1891 – Porreres, Mallorca, 4 febrer 1937)
Polític socialista. Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918. Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde (1931-33).
Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36.
Fou torturat i executat pels franquistes.
Seguí i Rico, Josep Lluís
(València, 27 març 1945 – )
Escriptor. Després de dedicar-se al cinema fent crítica i realitzant alguns curtmetratges, el 1970 entrà al camp literari amb una exposició de poesia visual.
Com a poeta és autor de diversos reculls. En el camp de la narrativa cal esmentar les novel·les: Espai d’un ritual (1978), Diari de bordell (1979), Projectes de destruccions (1980), Introducció al cos (1981), Biografia de J. L. (1983, premi Prudenci Bertrana 1982), Maghica (1999), etc, i els llibres de relats Fulls de recanvi (1979), Quatre de cavalls i altres narracions (1980), etc.
Ha conreat també el gènere policíac, com entre d’altres, La gola del llop, amb Ferran Torrent (1983) i la sèrie de novel·les protagonitzades per la detectiu Rosa Vermell. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, ha escrit també teatre i assaig sobre cinema.
Seguí i Palou, Bartomeu
(Pollença, Mallorca, 1886 – 1976)
Pintor. A tretze anys anà a Buenos Aires, on féu diverses feines i començà a pintar autodidàcticament. No tornà a Mallorca fins el 1921. Es presentà en una exposició col·lectiva a la sala La Veda de Palma el 1928, any en què participà en la també col·lectiva Missió d’Art de Mallorca a l’Argentina.
Exposà sol, encoratjat per Hermen Anglada, el 1930 a les Galeries Costa, i després a Londres, Barcelona i París. Després de la guerra civil tornà uns quants mesos a l’Argentina i exposà a La Plata i Buenos Aires.
Ha conreat el paisatge, la pintura de flors i la natura morta, gènere que ell a re-introduït a Mallorca. La seva pintura, intuitiva, suau i serena, constitueix una conscient reacció contra l’exaltació modernista.
Seguí, Joan -religiós, s. XVII-
Seguí, Joan -lul·lista, s XVI-
(Illes Balears, segle XVI)
Teòleg lul·lista. Canonge penitencier de la catedral de Mallorca. El 1586 era procurador del regne a la cúria romana per la causa de Ramon Llull.
Escriví, per encàrrec del rei, una Vida y hechos del admirable doctor y mártir Ramon Llull, en la qual, després de seguir detalladament la vida -segurament segons la Vida coetània– del mateix Llull, féu una defensa de l’ortodòxia lul·liana, citava la sentència definitiva de la causa, els privilegis favorables i els acords del concili de Trento. Fou publicada el 1606, conjuntament amb la versió castellana del Desconhort feta per Nicolau de Pacs. És autor també d’un assaig de Biblioteca luliana, de tema alquímic.
