Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Seva i Llinares, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 16 maig 1942 – )

Escriptor i filòleg. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966. Fou col·laborador de diverses revistes. El 1968 publicà el llibre Alacant: 30.000 pieds noirs. L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la traducció textual de Sèneca tràgic.

Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà en la Fundació Bernat Metge en la confecció de traduccions de clàssics llatins i grecs al català i en l’elaboració d’un diccionari llatí-català. Realitzà diversos estudis sobre l’obra de Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés. L’any 1982 publicà el recull d’assaigs Quadern d’ocis.

Seva, Pau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – València, 1605)

Dramaturg. Mestre de gramàtica de la Universitat de València, escriví, amb finalitat pedagògica, seguint la línia del teatre humanístic universitari, dues comèdies, representades a la universitat el 1576 i el 1581.

És autor d’algunes de les poesies afixades en els arcs de triomfs construïts com a benvinguda de la ciutat al rei Felip II el 1585 i que després foren publicades.

Seva, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 1928 – ? )

Pintor. Ha destacat per les seves natures mortes.

Seu d’Urgell, bisbat de la *

Deixa un comentari

(Catalunya)

Veure> bisbat d’Urgell  (demarcació de l’església catòlica).

Seu -Ribagorça-

1 Resposta

(Montanui, Ribagorça)

Caseria, dividit en els nuclis de Seu d’Amunt i Seu d’Avall, al nord del terme, a la capçalera del riu de Pedrós.

Settier i Aguilar, Alexandre

Deixa un comentari

(València, 1858 – Almàssera, Horta, 1915)

Metge i escriptor. Llicenciat (1880) i doctor (1881) en medicina, s’especialitzà, a París, en malalties gènito-urinàries. A Buenos Aires fundà la revista “Progreso Médico-Farmacéutico” (1890), que després continuà a Madrid, on residí gairebé sempre.

Publica nombrosos estudis sobre la seva especialitat, la qual abandonà per dedicar-se a la investigació de temes financers i administratius. A “El Mercantil Valenciano” i “Las Provincias” sostingué campanyes anticentralistes, d’un regionalisme possibilista i tímid. Fou secretari general de propaganda de l’Exposició Regional Valenciana (1909).

Publicà La descentralización administrativa y los conciertos económicos con el estado, La instrucción pública en España: una vergüenza nacional i altres opuscles, així com una guia de València.

Setmanari Constitucional Polític i Mercantil de Mallorca

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 2 desembre 1820 – 8 juny 1822)

Publicació en català. Dirigit i redactat en la seva major part per Joan Josep Amengual.

Fou substituït per “Es Prat i sa Bofera” (1822).

Setla i Mira-rosa

1 Resposta

(els Poblets, Marina Alta)

Antic municipi: 2,62 km2, amb la capital al poble de Setla dels Llocs, que el 1971 formà l’actual, amb l’annexió del terme de Miraflor.

Setla dels Llocs

4 Respostes

(els Poblets, Marina Alta)

Poble (14 m alt) i capital de l’antic municipi de Setla i Mira-rosa. Situat al litoral mediterrani a les riba esquerra del Girona, aigua avall de Mira-rosa.

Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs. Lloc de moriscs de la fillola d’Ondara, tenia 22 focs el 1609.

Setla de Nunyes

2 Respostes

(Muro d’Alcoi, Comtat)

Poble, al nord de la vila, a l’esquerra del riu d’Agres. De la seva església parroquial (Sant Joaquim) depenia el terme de Turballos.

Antic lloc de moriscs, tenia 12 focs el 1609.