(Requena, Plana d’Utiel, 1824 – València, 1898)
Advocat i polític. Llicenciat en lleis (1845), s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868; fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial.
Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts. Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València.
(Palma de Mallorca, 3 abril 1827 – Madrid, 2 abril 1891)
Pintor. Format a París i a Roma. Fou professor de dibuix (des del 1858) i catedràtic d’anatomia pictòrica (des del 1864) de l’Escuela de San Fernando de Madrid, sots-director del Museo del Prado (des del 1864) i acadèmic de mèrit de San Fernando (1880).
Es dedicà als temes mitològics i històrics i al retrat. Fou premiat a exposicions a Madrid i a Baiona.
(València, 1873 – Paterna, Horta, 1937)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Obtingué premis importants a Madrid (1897), París (1899) i Munic (1900).
Excel·lí en el retrat i en la pintura de gènere. Té una obra al Museu d’Art Modern de Madrid.
Llogaret (728 m alt), al nord del terme, al límit amb l’antic de Casserres del Castell. L’església parroquial (Sant Pere) depenia del convent dominicà de Benavarri.
(València, 30 maig 1915 – Benissa, Marina Alta, 12 març 2010)
Pintor i escultor. El 1939 s’exilià a França, on féu les primeres exposicions, i el 1953 tornà a València.
El 1955, partint de l’informalisme, inicià la pintura de matèria, en un estil que l’acosta a Antoni Tàpies. A partir del 1964, ha fet escultura dins la línia de la mecànica plàstica (Màquines per a l’esperit).
Fou un dels integrants del Grup Parpalló, i creà el Moviment Artístic Mediterrani.
(Oliva, Safor, 30 juliol 1958 – )
Escriptor. Com a poeta ha publicat Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, premi València), Compàs d’espera (1993) i L’instant etern (1999, premi Carles Riba). Els seus versos són meditacions sobre el pas del temps i la natura humana expressades amb un llenguatge que busca la claredat i l’eficacia.
També ha publicat el diari Mentre parlem (1991, premi Joanot Martorell) i els aplecs assagístics Sermonari laic (1994) i Incitacions (1997), sobre temes diversos, especialment literaris.
Ha traduït al català obres de Thomas de Quincey i de Franz Kafka.
(València, 1839 – 1906)
Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Era tallista molt notable. Quasi tota la seva producció és de caràcter religiós.
(Catalunya Nord)
Poble pre-romà que ocupava el Rosselló. No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori; se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord.
Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs.
Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris (Elna) i Ruscino (Castellrosselló).
Caseria, a l’oest de la vila.
