(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Cavaller. Fou un dels més destacats a les lluites de Sicília per reduir l’illa a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove. El 1393 era cap de la guarnició de Tèrmini.
El 1402 fou designat membre del consell reial de Sicília que havia d’assessorar Martí el Jove. La designació fou imposada pel rei Martí I l’Humà a través del seu ambaixador Guerau Alemany de Cervelló.
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Traduí al català la versió llatina de Guillem Nicolau de la crònica anomenada de Sant Joan de la Penya. La seva prosa és de bon estil.
Cala i platja molt concorreguda, immediata al port d’Eivissa; amb un barri turístic que enllaça amb el de l’illa Plana, la qual deixà d’ésser illa fa temps.
És comunicat amb la ciutat pel passeig Marítim de la vora nord del port i per les embarcacions que fan el servei de l’illa Plana.
(Illes Balears)
Civilització indígena de la darreria de l’edat del bronze.
El seu origen és poc clar, bé que hi ha certa continuïtat amb l’etapa balear anterior, i se suposa que contribuí a desenvolupar-la l’arribada de gent nova, com semblen demostrar les similituds dels talaiots amb els nurags sards, les torres de Còrsega i altres monuments cìclops dels pobles mediterranis.
La cultura talaiòtica tenia la base econòmica en l’agricultura i la pesca, el centre de la vida eren els diversos poblats, i en són coneguts monuments sepulcrals (com les navetes) i santuaris. Destaca, però, la no adopció del torn ceràmic, fet que contrasta amb la majoria d’altres pobles mediterranis.
(Illes Balears)
Monument megalític. Consisteix en una torre o talaia construïda a base de grans blocs de pedra. Daten de la darreria de l’edat del bronze a l’època romana; a Mallorca n’hi ha més de 1.000 i a Menorca uns 500.
Són construccions de tècnica ciclòpia, generalment de planta circular o el·líptica, bé que n’hi ha de base quadrada; solen tenir doble mur, amb un replà intern de pedres i terra. La coberta és a base de grans lloses, que generalment s’aguanten en una gruixuda pilastra que hi ha al mig.
Antiga torre de defensa de la costa, a l’indret de l’actual far de Santa Pola.
(Canet lo Roig, Xert, Baix Maestrat / Vallibona, Ports)
Cim (948 m alt) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels tres municipis. Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol.
Serralada del Sistema Ibèric Valencià, paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu i la vall de les Coves de la vall d’Alcalà de Xivert, entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert.
Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt (serra de la Vall d’Àngel).
Cala de la costa meridional de l’illa, a llevant de l’arenal de son Saura, del qual la separa la punta des Governador.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Puig (475 m alt), el més elevat de l’illa, conegut també per sa Talaia de Sant Josep, a l’extrem sud-oest de l’illa.
