Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Talaia, sa -Eivissa-

(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)

Vénda de la parròquia i municipi.

Talaia, racó de sa -Mallorca-

(Pollença, Mallorca Tramuntana)

Badia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d’altura).

Taixequet, son

(Llucmajor, Mallorca Migjorn)

Possessió, al sud de la ciutat. Fou propietat, fins al començament del segle XX, de la família Tomàs de Taixequet, esmentada ja el 1317.

Taixequet, Miquel Tomàs de *

Veure> Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà  (jurisconsult mallorquí, 1528-78).

Taixac

(Sant Martí de Fenollet, Fenolleda)

Caseria i antic terme, a l’est del poble.

Taià * -Maresme-

(Maresme)

Veure> Teià  (vila i municipi).

Tahuenga, Gaspar (II)

(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, segle XVII – València, 1705)

Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu.

Publicà diversos sermons remarcables.

Tahuenga, Gaspar (I)

(País Valencià, 1613 – València, 1680)

Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d’arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri.

És autor de l’obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.

Tagomago

(Santa Eulària des Riu, Eivissa)

Illa, una de les més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta. Té 1.525 m de llargària i 113 m d’alçària. Hi ha un far.

La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana. El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far (que s’alça a l’extrem sud-oriental) per una carretera.

Tago, Grup

(Mallorca, 1959 – 1964)

Grup artístic. Format a l’entorn de Pere Quetglas –Xam-. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració.

L’integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal –Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo –Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó.

Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma.