(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda de la parròquia i municipi.
Talaia, sa -Eivissa-
Deixa un comentari
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Talaia, racó de sa -Mallorca-
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Badia penyalosa, al peu de la talaia de Sant Vicent (puig de 303 m d’altura).
Taixequet, son
Possessió, al sud de la ciutat. Fou propietat, fins al començament del segle XX, de la família Tomàs de Taixequet, esmentada ja el 1317.
Taixequet, Miquel Tomàs de *
Veure> Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà (jurisconsult mallorquí, 1528-78).
Taixac
(Sant Martí de Fenollet, Fenolleda)
Caseria i antic terme, a l’est del poble.
Taià * -Maresme-
Tahuenga, Gaspar (II)
(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, segle XVII – València, 1705)
Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu.
Publicà diversos sermons remarcables.
Tahuenga, Gaspar (I)
(País Valencià, 1613 – València, 1680)
Religiós. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou catedràtic d’arts a la universitat valenciana. Ocupà el rectorat del nou convent dels Sants Reis. Tenia un benifet a la seu. Ingressà a la congregació de Sant Felip Neri.
És autor de l’obra Modo facilísimo y breve para tener oración mental.
Tagomago
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Illa, una de les més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta. Té 1.525 m de llargària i 113 m d’alçària. Hi ha un far.
La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana. El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far (que s’alça a l’extrem sud-oriental) per una carretera.
Tago, Grup
(Mallorca, 1959 – 1964)
Grup artístic. Format a l’entorn de Pere Quetglas –Xam-. Representaren la irrupció col·lectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes com d’una renovada figuració.
L’integraren Francesc Carreño i Prieto, J.A. Ferrero, Francesc Vidal –Fraver-, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M. Rivera i Bagur, A. Giménez Toledo –Antonio de Vélez, com a pintors; Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors; i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó.
Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma.
