(Serrallonga, Vallespir, 16 gener 1810 – París, França, 28 febrer 1889)
Poeta. Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal.
Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló (1887). Publicà també el drama francès Vasconcellos (1902).
Serra (1.501 m alt) de direcció est-oest, continuació de la serra de Sant Gervàs a ponent de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on forma l’estret de Sopeira, aigua avall d’Aulet.
Culmina a 1.501 m alt (tossal de les Cornasses); a ponent d’aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d’Aulet (1.486 m alt).
(País Valencià, segle XV)
Escriptor. Participà a certàmens poètics de caràcter religiós, com el celebrat a València, el 1486, en honor de la Concepció de Maria.
(Campos, Mallorca, 1746 – Palma de Mallorca, 1818)
Eclesiàstic i historiador. Es dedicà a l’estudi de la història de Mallorca, per a la qual cosa visità tots els arxius de l’illa.
Deixà moltes obres inèdites, entre les quals una Historia de la villa de Campos i una Miscelánea histórica mallorquina.
Tallada * (Costera) Antic nom del poble i municipi de Novetlè.
Tallada * (Rotglà i Corberà, Costera) Veure> Martí Tallada (despoblat).
(València, 1754 – segle XIX)
Jurista. Estudià dret i filosofia. Fou advocat del Suprem Consell de Castella (1779) i alcalde major de diverses poblacions.
És autor d’escrits de caràcter històric i moral i de diverses traduccions del francès.
(Castelló de la Plana ?, vers 1385 – Bohèmia, Alemanya, vers 1425)
Teòleg i diplomàtic. Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança (1414-17). Poc després formà part d’una legació a Bohèmia (1420), presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios.
Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia (1421), al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V (1422), davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els hussites.
S’ha conservat i és editada l’Oratio laudatoria pariter excusatoria pro caesare Sigismundo, pronunciada davant el papa el 17 de gener de 1422, que permet de saber que havia escrit un Libellus adversus quatuor articulos hussitarum, fins ara no identificat.
Consta que el 1425 ja havia mort.
(Aiguatèbia i Talau, Conflent)
Poble (1.328 m alt), a l’extrem nord del terme, en un coster que domina la riera de Cabrils. La migradesa dels recursos econòmics n’ha provocat pràcticament el despoblament.
El nucli és establert a l’extrem septentrional del terme, al voltant de l’església parroquial de Sant Esteve, que conserva una notable pica baptismal, una majestat i una marededéu del segle XII.
En 874-875 el monestir d’Eixalada adquirí béns en aquest lloc; el 985 l’església tenia l’advocació de sant Esteve. El monestir de Cuixà adquirí el lloc el 1011.
Estació megalítica, a l’oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l’illa.
