Veïnat, al sud de la vila.
(Catalunya, 1158 – Sant Hilari Sacalm, Selva, 1209)
Comte d’Urgell (1184-1209). Fill d’Ermengol VII d’Urgell. S’imposà als Cabrera d’Àger i als albigesos Castellbó-Foix.
Es casà amb Elvira de Lara (1178) i només tingueren una filla, Aurembiaix d’Urgell.
Antiga parròquia (Santa Maria), a la vora de la riera d’Osor, al sector septentrional del terme.
És esmentada ja el 1038; l’antiga església (segle XIII) ha estat convertida en santuari marià. El 1880 fou bastida una nova església, prop de la Font Picant.
Hi hagué una casa forta (domus) de Mansolí i una família d’aquest nom que, el segle XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba.
El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus, ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís, erronis.
(Santa Margarida de Vallors, Selva, 22 desembre 1877 – Lleida, 5 agost 1936)
Prelat. Nascut a la masia de Can Huix.
El 1927 fou nomenat bisbe titular de Selímbria i administrador apostòlic de la diòcesi d’Eivissa. El 1935 passà a ser bisbe de Lleida.
Hi morí víctima dels desordres de l’any següent, en ésser afusellat per un escamot incontrolat en començar la guerra civil.
(Selva)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hilari Sacalm.
(o Font Picant) Balneari, dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant, d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja el segle XVIII, i és molt valorada per la litiasi.
Hom n’explota comercialment l’aigua; l’antic hotel és tancat.
(Sant Hilari Sacalm, Selva, 1890 – Barcelona, 27 abril 1960)
Advocat i polític. Especialitzat en dret municipal, fou professor a l’escola de funcionaris de la Mancomunitat i ponent al primer congrés municipalista català (1933).
Col·laborà en publicacions catalanistes i fou un dels fundadors de “Catalunya Municipal” (1933). Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Obres principals: Las mancomunidades provinciales (1915) i El municipi modern (1919).
(Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva)
Afluent esquerrà de la riera d’Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu.
Peneplà (vers 1.000 m alt), al límit amb les Guilleries, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major.
Intensament artigat, compta amb diverses masies disseminades.
Dades dels Països Catalans 