(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Masia, vora la qual hi ha l’església de Sant Esteve de Castellet.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Masia, vora la qual hi ha l’església de Sant Esteve de Castellet.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Caseria, situada al nord del terme, vora el de Castellví de la Marca.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
(ant: el Gornal) Poble i parròquia, situat a la vora de la carretera de Barcelona a Tarragona, al nord-oest del terme.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Poble, al sud de la vila de l’Arboç (Baix Penedès).
La seva església depèn de la parròquia de Castellet.
Castellnou (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, situat en un coster, a l’esquerra del riu de Conques. L’església és dedicada a santa Maria.
Castellnou * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Castellnovet (llogaret).
Castellnou (Moià, Moianès) (o Castell de la Plana) Antic castell i terme, a la dreta de la riera de Castellnou o de Passarell (afluent, per la dreta, de la riera de Marfà), que neix al puig de Rodors.
Castellnou (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Antiga quadra.
Castellnou (Vilanova de Segrià, Segrià) Despoblat. La carta de poblament fou atorgada pels templers el 1213.
Castellnou (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Despoblat, del qual resta l’església de Sant Miquel de Castellnou.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
(o les Casetes de Bellveí) Barri, unit al nucli urbà de Bellvei del Penedès (Baix Penedès).
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Santuari (la Mare de Déu de Montanyans), situat a la dreta del riu de Foix, al sector septentrional del terme, damunt les Masuques.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
(o les Massuques, o les Casetes de Llopard) Poble, situat a la dreta del riu de Foix, al límit amb el terme de Santa Margarida i els Monjos.
L’església de Sant Esteve és romànica (segle XI) i depèn de la parròquia de Castellet.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Embassament, situat al curs baix del riu de Foix. La superfície de la conca d’alimentació és de 209 km2.
Té 4.550 m de llargada, 170 m d’amplada i 32 m d’alçada a la resclosa, i capacitat per a 6,2 milions de m3 d’aigua.
Fa una funció doble: regulació de les riuades i regatge d’antigues àrees de secà.
El projecte de construcció (1903) fou aprovat el 1909; les obres es perllongaren del 1912 al 1936 i es posà en funcionament el 1937.
(Castellet i la Gornal, Alt Penedès)
Poble (159 m alt) i antic cap del municipi, damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix, en un meandre que l’envolta. Domina actualment el pantà de Foix.
Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet (molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March), esmentat ja al segle X, a la marca del comtat de Barcelona; el 1405 Martí I l’Humà en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles; al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma.
L’església parroquial de Sant Pere és romànica (modificada al segle XVII).